-
- 16 mar
Els Guardians de la setmana (8)
Bona foto de post, oi? És Patrick Buisson. Conseller “especial” del Nicolas Sarkozy president. En una peça d’aquesta setmana a Libération, Alain Auffray el segueix titllant (com ho han fet d’altres) com el gran “teòric de la campanya populista” de Sarkozy. El gran inspirador de la seva “dretanització“, n’han dit. Una frase seva ens hi enfoca: “Les eleccions no es guanyen al centre, sinó allà on és el poble“.
Últimament és notícia a tomb de la guerra fratricida que es viu a l’UMP, precisament per la disputa pel relleu de Nicolas Sarkozy. I en el procés n’hi ha que hi veuen la seva mà (negra?): “Comment l’UMP a retoqué à bulletins secrets le favori de Patrick Buisson“. Fotos com l’adjunta (tan en la línia de l’estigma de Príncep de les Tenebres que persegueix la imatge de molts spin doctors) ajuda a creure-hi, ni que sigui una micona, oi?
I d’un dels gurus de Sarkozy, al gran d’entre els guardians del missatge de l’italià Beppe Grillo: Gianroberto Casaleggio. També dijous passat, en aquest cas a Le Monde, Philippe Ridet en feia peça (a plana sencera) titulada “Le gourou de Grillo“. L’Enric Juliana me n’alertava via twitter fa uns dies, amb una una informació de La Repubblica via web (que mai no vaig trobar via paper…): “Grillo e il suo spin doctor: la Casaleggio Associati“. Remeneu-hi. Hi trobareu pistes interessantíssimes que ens expliquen una mica millor l’èxit político-mediàtic de Grillo i el seu M5S, especialment a internet.
Ah! I un detall divertit. Aquí a ca Els Guardians de la Setmana vam obrir parlant del bisbe Georg Ganswëin, secretari i gatekeeper del Papa Benet XVI. Doncs bé, aquests dies de conclave, dimarts, en començar, La Repubblica va dedicar una informació destacada a un jesuïta… No, no a Bergoglio. El protagonista dimarts en aquest diari era el portaveu del Vaticà, el pare Federico Lombardi, a qui a més de “jesuïta, culte i irònic” el descriu com: “Camerlengo dei media“.
El mateix dilluns, Libération enfocava la mirada als Estats Units via un dels grans spin doctors de Barack Obama: Jim Messina, el seu cap de campanya en les presidencials de 2012. Ara, davant un segon mandat que ja s’ha vist clar que serà difícil, Obama ha encarregat a Messina el lideratge i impuls d’OFA. Que què vol dir OFA? Potser l’acrònim d’Obama for America (2008) després transformat en Organizing for America (2009)? No. Ara parlem d’Organizing for Action, per reactivar els seus instruments de campanya (permanent) i la seva font de finançament: “Obama ou la politique du tiroir-caisse à la Maison Blanche“. Obama i els seus guardians, a la recerca de “caixes de ressonància”, govern i cambres polítiques enllà. Clau.
Amèrica, França, Itàlia i el Vaticà han estat els protagonistes de la setmana spindoctoral via mirada a la premsa internacional. Confio que en gaudiu tant com jo.
La setmana vinent més!
