-
- 19 jul
La passió… turquesa (de Puigdemont)
El partit de Carles Puigdemont (ara sí) va prenent forma. Mai millor dit. Va definint-se, en breu en procés congressual, organitzativament, i camí d’això, com també és tradició en el context de conclaves de partit decisius, es redefineix gràficament. I tot amb un sentit, amb tres factors a tenir presents i que ara apunto:
1. L’opció de nou logo i imatge corporativa de Junts per Catalunya ha estat decisió molt presa per Carles Puigdemont, i poc compartida pels qui fins ara havien pilotat l’evolució de la imatge i disseny de marca de JxCAT. Ja vaig explicar en el seu dia com vam parir la marca JxCAT en l’atropellat camí a les eleccions del 21-D de 2017. I després d’allò la marca va fer una evolució controlada que va apostar per la lletra del logo en negre i les quatre barres que en feien de base a tall de tronc d’arbre (convergent) amb un vermell amagentat. Ara l’opció és de canvi radical respecte d’allò, en disseny i cromatisme, això sí, tirant d’un color, el turquesa, que té precisament en el magenta un dels seus complementaris per excel·lència.
2. He esmentat en més d’una ocasió el llibre ‘La psicologia del color’ d’Eva Heller. Una delícia. I tirant de psicologia del color, en una de les primeres explicacions que es dona al turquesa online, trobem aquesta descripció que cau com anell al dit a l’opció de Puigdemont (i del que busca perquè s’han receptat que els cal): “En la psicologia del color, el turquesa controla i sana les emocions creant equilibri i estabilitat emocional. En el procés pot semblar que està en una muntanya russa emocional, amunt i avall, fins que s’equilibra.
Una combinació de blau i una petita quantitat de groc, encaixa en l’escala de colors entre verd i blau. Irradia la pau, la calma i la tranquil·litat del blau i l’equilibri i el creixement del verd amb l’energia elevadora del groc.
Aquest és un color que recarrega el nostre esperit en moments d’estrès mental i cansament, alleujant els sentiments de solitud. Només has de concentrar-te en el color turquesa, ja sigui a la paret o a la roba i sentiràs una calma instantània i una suau vigorització, llest per enfrontar-te al món de nou”. Com escrit per al món JxCAT. No tant per a un Partit Nacionalista de Catalunya (PNC) que fa poc també tirava de turquesa (junt amb blau fosc, més tipic de partit de centre-dreta o de dreta).
3. Després és evident que JUNTS (al web ara són junts.cat), prioritzat a la marca clarament per damunt de la resta (per Catalunya) vol incidir en la idea que aquest partit és “el de la unitat”, mantra que repeteixen molt els seus representants i que es proposa dir alhora que la base sobiranista/independentista que la vol hi té el gran instrument i opció política, així com que ERC no l’és i que l’invent que recull millor l’esperit de la candidatura de Junts pel Sí (2015, amb independents, Convergència i ERC) és el partit de Puigdemont. El partit o el moviment, de fet, i en aquest sentit, ja que en la línia més actual en el naixement de partits, la marca no descriu l’invent com a “partit”. Parla d’un “nosaltres”, que en aquest cas és la gent que vol unitat (anar junts, convergir) per culminar el camí cap a la independència. Val a dir que el color més característic de Junts pel Sí era el turquesa. Opa clara al votant d’aquell projecte.
* Bonus track: el jove dissenyador (de qualitat) Josep Muñoz, que ha desenvolupat la imatge de PDeCAT i JNC els últims anys, en veure el nou logo de Junts per Catalunya, va dir “molt pla, no el trobo gaire encertat. Poc atreviment, no transmet res, cap idea… de moment només he vist el logo… aviam com es conjuga la direcció d’art i el branding de la nova marca en els diferents suports”. En falta el pack, efectivament. Però com també ha apuntat Muñoz, “La tipografia és la steradian de Emtype Foundry, una tipografia dissenyada per Eduardo Manso, un gran tipògraf de Barcelona. Una tipografia que no és de franc”. No gens improvisat, evidentment. I a mi que em recorda el disseny modern d’Ángel Uzkiano per als llibres de Club Editor…
