-
- 10 set
El rostre deformat de la política
La política, força pertot, pateix una crisi de credibilitat sobretot pel seu fer, pel seu fons, per la deformació de les paraules i la seva sovint escassa relació amb l’acció política que les segueix. Això és el fons… però i la forma? En això també n’hi ha que cauen en una deformació massa-massa manifesta. I més enllà de la seva imatge… tinc clar que posen en risc (o rebenten directament) la seva pròpia credibilitat. És el cas del secretari d’Estat nord-americà, John Kerry. Avui a surt amb un gest com compungit. Moment caçat al vol en una roda de premsa seva d’ahir sobre Síria. Però jo hi he volgut veure un “mare meva, què m’he fet a la caraaaaa…!!”.
Guaiteu si no l’abans i el després d’aquest bon home a la foto següent:
A l’esquerra, quan era candidat el 2004, normal, amb les seves arruguetes i fesomia característica. A la dreta ara, en 2013, just després d’una sessió d’injecció massiva de botox a la cara. Grotesc. I aquest home és el rostre dels Estats Units al món per vendre l’atac a Síria! I no cola, és clar…
Per cert que altres com Vladimir Putin i Silvio Berlusconi són també exemples de líders polítics passats per la deformació (també física) més penosa, via botox o bisturí directament. Aquí el rus, grotesc també quant a imatge recautxutada.
I aquí Berlusconi estil ninot de cera.
La tirania de la imatge ens afecta a tots, i molt especialment als “homes públics” que hi dipositen part de les seves esperances persuasives, però oi que veieu clar que hauria de ser dins d’un ordre?
