-
- 01 des
Que no ens facin caure en la trampa
Les misèries personals i partidistes sempre hi són presents. N’hi ha que des del mateix dia de les eleccions ja es freguen les mans amb la idea d’unes noves eleccions anticipades a Catalunya. Els ve salivera quan hi pensen. No els importa gens el ridícul que faríem com a país. No els importa gens la desil·lusió de molts. El 25-N ha deixat un panorama polític difícil de gestionar. Però és el que ha decidit la ciutadania, també amb unes clares majories i unes evidents minories.
Ningú havia dit pas que el que ha de venir sigui fàcil. I aquí a Catalunya som aficionats a imposar-nos reptes més que difícils. Però a la complicació de l’aritmètica parlamentària no li sumem el boicot. O com a mínim que CiU i ERC, els actors clau del crucial moment polític que vivim, no caiguin en la trampa d’aquells que volen boicotejar la seva entesa. Que no ens facin caure en la trampa d’aquells que ara, més que mai, volen fomentar l’odi, els rancors i les desconfiances.
N’hi ha que sempre arrossegaran massa rancor envers CiU. N’hi ha que no superaran mai una excessiva subestimació d’Esquerra. Però la resta no en té la culpa, de tot això. Que no ens contagiïn. Que CiU i ERC no defraudin. Que s’entenguin. Han creat massa expectatives per frustrar-les d’aquesta manera, tan ràpidament, tan absurdament.
CiU ha estat el soci més fidel i estabilitzador de majories minoritàries del PP i el PSOE al Congrés dels Diputats, i no ha format mai part d’un Govern espanyol. Esquerra aquí pot fer el mateix. I pot fer-ho assumint decisions dures i difícils (però necessàries), si assegura en paral·lel que la consulta per l’Estat propi es porta a terme en aquesta legislatura gràcies a ella. És això. Res més. No caure en les trampes de l’escola del rancor i del com pitjor, millor.(Per llegir l’article a EL PERIÓDICO, cliqueu aquí)
