Els guardians del missatge

  • Els guardians del missatge

    Ya está en las librerías el hermano en lengua catalana de Los guardianas del mensaje (UOC, 2011). Es el libro que acaba de editar Trípodos: Els guardians del misssatge. els professionals comunicació política. Una gran alegría para mí, por poder tener esta nueva criatura literaria que confío os haga pasar un buen rato de lectura y que os aporte información de interés sobre la forma y el fondo de la política de hoy.

    Aquí os reproduzco, como cata, la contra del libro y el índice de la obra. Y seguiremos hablando de ello ;)

    “Hi ha hagut un problema de comunicació”. “No ens hem sabut explicar bé”. “No hem comunicat correctament una bona gestió”. Us sona? És l’excusa recurrent que governs de tots els colors posen molt sovint quan volen esquivar una crisi política. Però tenen raó? Només en part.

    Obama, Sarkozy, Berlusconi, Merkel, Cameron, Rajoy i Zapatero. Què tenen en comú? La seva adaptació als dictats de la democràcia mediàtica. Perquè la societat de l’espectacle i de l’entreteniment exigeix convivència amb el ritme i el llenguatge dels mitjans de comunicació. Missatges simples, directes, molt centrats en les cares i amb apel·lacions constants a les emocions.

    Els lideratges polítics són cada vegada més compartits, més mediàtics, i estan també més exposats a l’escrutini constant d’uns mitjans davant els quals necessiten entrenament i l’assistència per part d’equips de professionals que van a més en nombre i en capacitat d’influència. Per entendre del tot la política que tenim, cal saber que aquests guardians del missatge existeixen i què fan. Els assessors polítics de comunicació i estratègia: solució o problema? 

     

    ÍNDEX 

     

    INTRODUCCIÓ. TRACTAT SOBRE L’ART DE LA INVISIBILITAT TERAPÈUTICA EN POLÍTICA

     

    PRIMERA PART: CAP A UNA TEORIA DELS ASSESSORS

     

    Capítol 1. Repensar les relacions política–mèdia

     

    El segrest intel·lectual

    Només un problema de comunicació?

    Fantàstic assessor, pèssim portaveu

     

    Capítol 2. Com l’ecosistema condiciona la fauna política. També als assessors

     

    Sense rèplica exacta

     

    Capítol 3. Perfils i rols en l’equip d’assessors. Qui és qui, i qui fa què

     

    El cap de gabinet

    El director de comunicació

    El cap de premsa o de relacions amb els mitjans

    L’expert en demoscòpia

    El cap de protocol

    El portaveu

    L’escriptor de discursos

    L’assessor d’imatge

    El gestor o responsable de comunitats virtuals

    L’expert

     

    Capítol 4. Els nous professionals. La indústria de l’spinning

    Capítol 5. Spincidents. Quan el culte a la tàctica es converteix en problema

    Mubarak: El que es mou surt millor a la foto?

    Sarkozy: el Photoshop com a bisturí

    Purnell: Ascens i caiguda en una foto i en política

    Sofia: Una reina reconvertida en dissenyadora gràfica?

     

    Capítol 6. Auge (i caiguda?) dels assessors com a factor d’erosió de la democràcia


    SEGONA PART: PANORÀMICA D’UN INSTANT EN LA HISTÒRIA


    Capítol 7. Zapatero versus Rajoy: la batalla entre bastidors


    Un savi escèptic

    La crisi de la crisi

    La lampisteria de Moncloa

    «Los Migueles» i el relat

    Ferraz després de Blanco

    Rubalcaba i el seu propi relat

    La Moragas’ People

    Tres gabinets en un

    «Que ningú s’atribueixi el ser guru»

    A l’Equip B

    Un dossier per acció


    Capítol 8. Obama i l’altra “Escola de Chicago”


    David Axelrod, el guardià del missatge

    Valerie Jarrett, «recorda que ets humà»

    Robert Gibbs, amb els nois de la premsa

    Jon Favreau, el jove «Favs»

    Pete Rouse, l’antic «senador 101»

    Rahm Emanuel, un veterà de guerra

     

    Capítol 9. Merkel: Les dones al poder (també a l’ombra)


    Beate Baumann, «l’entorn»

    Eva Christiansen, la tercera dona

    Joachim Sauer, «el fantasma de l’òpera»


    Capítol 10. Els soferts conseglieri de Berlusconi


    Paolo Bonaiuti, «el poli bo»

    Gianni Letta, el beat número dos

    Niccolò Ghedini, més que il avvocato


    Capítol 11. Sarkozy i la seva Cort


    Thierry Saussez, el mentor

    Franck Louvrier, «monsieur Communication»

    Claude Guéant, el Cardenal

    Pierre Charron, «el pitjor de tots»


    Capítol 12. Dave i els Cameroons

    Leana Pietsch, la importància de saber alemany

    Steve Hilton, el tercer home

    Andy Coulson, un fugaç Alastair Campbell

    Ed Llewellyn, un Sir Humphrey millorat

    Henry Macrory, piulant més del compte


    EPÍLEG: SOLUCIÓ ALS PROBLEMES O PROBLEMA AFEGIT?


    BIBLIOGRAFIA