-
- 07 jul
Difícils d’entendre
«Qui els entengui que els compri». Sovint se sent aquesta expressió a peu de carrer, quan es parla dels polítics. Res de nou, és com una tradició. ¡Ara! Quan qui et diu «qui els entengui que els compri» és membre d’un partit i es refereix als seus, la cosa ja preocupa més. Aquests dies, a tomb d’allò que es cou a la Catdem, la fundació hereva de la Trias Fargas, més d’un i de dos (amb alt càrrec) a Convergència s’han exclamat amb aquesta frase de desconcert tot encongint-se d’espatlles.
El nou director interí de la fundació és Francesc Sánchez, coordinador de Règim Intern i de Comunicació de CDC. Així ho va decidir dimecres el patronat de la fundació, després de més de tres mesos des que l’anterior director, l’historiador Agustí Colomines, va deixar el càrrec. Allò va ser el març passat. I tot just ara es decideix un director «interí» de la fundació, amb un perfil molt diferent del de Colomines. D’un intel·lectual no militant que va rebre l’encàrrec d’atraure pensament i complicitats més enllà de les fronteres tradicionals de CiU via el projecte de la Casa Gran del Catalanisme, a un dels homes forts del partit i estret col·laborador del secretari general «en suspens», Oriol Pujol. ¿Del think tank a una branca més del partit ben afermada a la seva ortodòxia i acció política? No se sap. El moment polític, també a Convergència, no va precisament de grans certeses.
De fet, aquest dia 15 de juliol estava previst que s’incorporés a la direcció de la Catdem un altre càrrec del partit i també home de Pujol: Víctor Terradellas, secretari de Relacions Internacionals de CDC i membre del patronat de la Catdem. Algun dels nous fitxatges que s’havien d’incorporar amb ell a la fundació, com el periodista Joan Foguet, que ha de passar a ser adjunt a la direcció, ho farà igualment. Però Terradellas, ara per ara, no. En principi. Perquè el moment és així: qui l’entengui que el compri. Això sí, el patronat ha decidit i no es tornarà a reunir en setmanes. Terradellas, d’entrada doncs, haurà d’esperar al setembre.
No deixa de ser curiós que en la cruïlla política en què està el país, els think tanks , les fàbriques d’idees dels partits, es moguin entre els interrogants dels seus referents i la irrellevància. En un moment en què el pensament crític així com la projecció d’escenaris de futur i d’estratègies per atansar-s’hi haurien de ser grans prioritats, és com si els partits estiguessin per altres coses. És difícil d’entendre però està passant.(Per llegir l’article a EL PERIÓDICO, cliqueu aquí)
