De l’àguila al lleó (del circ)

  • De l’àguila al lleó (del circ)

    Trump

    «Pot ser que no sigui bo per a Amèrica, però és increïblement bo per a aquesta televisió». Així de clar es va expressar Leslie Moonves,president de la CBS, al parlar de Donald Trump, després de preguntar-se: «¿Qui va dir que aquest circ arribaria a la nostra ciutat?». I el fenomen ha traspassat fronteres, fins al punt que aquest insòlit candidat republicà a la presidència dels Estats Units ha inspirat llibres a banda i banda de l’Atlàntic, com el del periodista Francisco Reyero que juga precisament amb allò en què aquesta celebrity ficada a polític ha convertit la campanya nord-americana: ‘Trump, el león del circo’. ¿L’espectacle més gran del món? En qualsevol cas, sens dubte, un espectacle sobretot mediàtic. I a l’àguila calba, el símbol nacional dels Estats Units, que fins i tot surt en el seu escut, li ha sortit un competidor de melena rossa.

    A l’arena política fa dècades que ha triomfat aquella màxima que diu: «Que parlin de mi encara que sigui bé (perquè malament ja sé que ho faran)». Això consisteix, sobretot, a buscar notorietat i per tant de sortir al mapa, que durant molt de temps ha volgut dir, especialment, sortir a la televisió. I allà estava assegurat l’impacte d’un personatge que és mediàtic des de fa anys. Trump crida «l’audiència és el poder, els ràtings són la victòria», i amb la seva personalitat extrema va generant beneficis en un mercat en què dóna joc en multimèdia. Llibres, fins i tot infantils, entrevistes en prime time, ninots i fins i tot una perruca per a Halloween.

    CAMPANYA A SNAPCHAT

    I, a més, mentre en racons com Espanya encara els polítics s’entretenen a parlar de Twitter, ell fa campanya sistemàtica a les xarxes que han superat aquesta, com un Snapchat on entren compulsivament milions de joves, i on el seu equip, per exemple, va crear un filtre especial ja amb motiu del primer debat. Un filtre, evidentment, en el qual de fons apareixia Trump com a guanyador i en què Clinton quedava fatal. ¿El seu nom? Donald J. Trump vs Crooked Hillary (Donald J. Trump contra Deshonesta Hillary). Simple entreteniment. Ell, donant joc, i del discurs, al cap d’una estona, ¿qui se’n recorda?

    Al contrari d’una Hillary Clinton a qui la campanya se li ha fet molt llarga, el republicà no ha buscat amagar-se sinó que ha disfrutat amb cada minut del seu protagonisme al centre de la pista, en multiplataforma. A ella se l’ha vist clarament incòmoda i el seu equip, bàsicament, ha dedicat temps i esforç a mirar de desviar l’atenció de la seva candidata i atacar durament el seu contrincant, paradoxalment, fent-lo així més protagonista i anant a remolc d’ell la majoria del temps.

    EL PRECEDENT DE BERLUSCONI

    Un amic italià, també dedicat a l’estudi de la comunicació política, sempre em responia, fa anys, quan repetidament jo li preguntava com era possible que un personatge com Silvio Berlusconi guanyés eleccions a Itàlia: «No ho enteneu perquè no enteneu Itàlia ni els italians». El mateix ens ha pogut passar amb el fenomen Trump i els seus Estats Units. No vol dir que guanyi, però sense l’impuls mediàtic, ni tan sols ens ho hauríem plantejat com a possible.

     

    Per llegir l’article a EL PERIÓDICO, cliqueu aquí)