Buscant excuses

  • Buscant excuses

    excuses

    Si al final acaba havent-hi llista independentista àmplia el 27-S, no haurà estat ni una que hagi proposat prèviament Artur Mas ni una d’ideada per Oriol Junqueras. Haurà de passar com amb la pregunta de la consulta del 9-N, que no deixava completament satisfets ni a convergents, ni a socialcristians, ni a republicans, ni a ecosocialistes, ni a cupaires (i tampoc a les entitats sobiranistes), però que va acabar essent la pregunta de tots, i el del 9-N va acabar essent el triomf també de tots, en aquest cas, d’entre els polítics, dels qui ho van voler.

    A partir d’aquesta premissa cal parlar sobre la proposta de llista independentista al Parlament que ha posat damunt la taula Junqueras, i que diu que seria sense partits ni polítics a la papereta. ¿Podrà ser? Sona exòtic. ¿Impossible? No. ¿Serà? Té tots els números que tampoc, però especialment pel que els deia: la proposta final no serà la de ningú en concret i, a la vegada, quan se sàpiga trobar la síntesi (si passa), serà la de tots i estarà en condicions de generar la il·lusió i el revulsiu que li cal al sobiranisme, i que les enquestes no deixen més que aconsellar que arribi ja si és que de veritat aquest sector de vot i de Parlament vol tenir opcions de triomf.

    Ho sabrem en pocs dies. No es pot allargar gaire més la decisió i, pel que respiren uns i altres, existeix la sensació generalitzada que cal desenllaçar per no desgastar-se més amb aquesta qüestió. I és en aquest sentit que Esquerra i CiU (i no tant la CUPp) han vist clar que s’ha acabat el moment de les excuses de mal pagador per no treballar seriosament de cara a construir una oferta electoral nova per votar sobre un país que ens han dit que volen nou. S’acaba el temps d’aquestes excuses i arriba el de les excuses per asseure’s a la taula de negociació i fer feina. I està passant. La proposta d’aquesta setmana de Junqueras ha estat bàsicament una excusa per asseure’s a parlar. En definitiva, per no descartar allò que els més papistes que el Papa de casa seva havien menystingut amb grans escarafalls i dramatismes: una llista unitària independentista.

    És temps de buscar solucions, no obstacles. I davant la idea de Junqueras, la resposta inicial de Convergència, avenint-se com a mínim a parlar-ne, apunta a aquest estadi de pensament. Tot i que podria ser per això o perquè entenen la situació com un capítol més del pols que lliuren els teòrics socis per veure qui s’emporta la palma de pronunciar el no definitiu. Aquesta opció última seria nefasta (tot i que no és descartable). En els pròxims dies ho sabrem, i també si acaba havent-hi llista o no. En això sí que estan d’acord uns i altres: molt més no poden anar desgastant-se, i amb ells l’opció independentista.

    (Per llegir l’article a EL PERIÓDICO, cliqueu aquí)