-
- 15 feb
La nova vida de Duran
La crisi d’aquesta setmana a CiU, com ho assumeixen ja a la mateixa Unió, «no ha estat una escalada seriosa». És a dir, més del de sempre, afortunadament per a Josep Antoni Duran i Lleida, i desafortunadament per a la seva sobiranista sòcia Convergència i per als menys ortodoxos dins d’Unió. Aquests últims, per cert, ara ja saben què els tocarà fer en el Consell Nacional del partit dissabte que ve: jaure. I la idea no era exactament aquesta.
Duran, mercès al que prohoms de CDC i UDC assumeixen com a «patinada» a l’hora de fixar un sentit de vot diferent del marcat pel líder del Grup al Congrés dels diputats, pot tirar de nou de la vella tàctica d’embolicar-se amb la bandera d’Unió. D’això fa dècades que viu, sempre hàbil i felí en el moviment reactiu. I ara que ja tenia el marcador de vides (polítiques) en la franja baixa, n’ha guanyat una de nova. Quantes més li’n queden ho marcarà, en part, l’encert o el desencert dels seus antagonistes a l’hora de plantar-li cara.
Joana Ortega és vicepresidenta del Govern i sempre ha estat fidel a Duran, tot i que ja fa temps que respira saturació respecte del tarannà i el posicionament del seu líder. Doncs bé, a defensar-lo va haver de sortir en bloc amb les cares més visibles del partit. Un indicador de l’error de càlcul del moviment al Congrés.
«El xoc amb Duran s’ha de dur al camp de la discrepància ideològica, no a una qüestió personal o d’identitat organitzativa», assumeix un dels estrategs del partit. I això aquesta setmana s’ha fet just al revés. «El botó s’ha de prémer pel 27-S», diuen en referència al desencadenant de la ruptura, que hauria de ser el posicionament de la federació respecte de la qüestió d’independència sí o no.
I és que l’erosió de la imatge de Duran en l’esfera mediàtica i entre el votant catalanista viu en paral·lel al fet que la seva gran força segueix essent tenir Unió com un bloc rere seu en els moments clau. ¿Unió és Duran? No, ni de bon tros, i el territori i les reunions periòdiques de quadres i fins i tot de la direcció així ho proven. Però girar els debats ideològics en orgànics és una de les seves especialitats. No li cal ajuda. I si a Unió i a CiU n’hi havia que volien marcar terminis i perfilar «full de ruta» sobiranista abans de les eleccions municipals, ara ja saben que això serà ben bé impossible. I tot plegat fa augmentar els nervis en el sector sobiranista, per cert, no només a CiU.
En paral·lel a les picabaralles dels partits en el govern, la CUP ja fa setmanes que està molt inquieta per com no avança l’entesa entre independentistes. Alerta als de David Fernández en els pròxims dies i setmanes. I que hi parin l’orella molt especialment la resta de partits sobiranistes.
(Per llegir l’article a EL PERIÓDICO, cliqueu aquí)
