-
- 20 jul
(Des)ordre i (des)concert al PSC
Pere Navarro va dir que abandonava i ho va fer. No tothom pot dir-ho, com és el cas de Josep Antoni Duran i Lleida, que ho va deixar anar i ho farà per fases. Per cert, que em diuen fonts d’Unió que demà, dilluns, viurem el primer pas d’aquesta retirada per etapes, amb la renúncia oficial de Duran a la secretaria general de CiU en favor de Ramon Espadaler . M’ho assegura gent de l’entorn de Duran, malgrat que amb ell s’ha de fer com sant Tomàs: o es veu (i es palpa) o no es creu.
Però tornant al PSC, a un Navarro que ni manava ni liderava (que no és exactament el mateix) el relleva ja oficialment un Miquel Iceta que manarà segur i que enfocarà la seva etapa de lideratge a allò que en descriu el concepte de base: dirigir. ¿Cap a on? ¿Cap a la victòria? De moment, no. De moment, per començar, cap a l’ordre i el concert, en temps de molt de desordre (ben bé caos) i de desconcert (general) a la parròquia socialista. I al final del seu mandat al capdavant del PSC sabrem què ha estat un parèntesi (més o menys llarg): si el seu lideratge o la crisi profunda dels socialistes catalans.
«Dijous passat van estar hores i hores a la quarta planta en Miquel i l’Enric Casas», assegura un nou membre de l’executiva sorgida sobretot del cap d’aquests dos gats vells de la política, aliança que fa anys que dura i que ara torna amb força després d’anys cuinant campanyes i estratègies per a altres i ara amb Iceta de líder i amb Casas (nou secretari de comunicació i acció electoral) com el seu gran conseller i còmplice a l’aparell, i a l’executiva mateix. Ja comencen a fer xup-xup. No debades, a la quarta planta de la seu nacional del PSC al carrer de Nicaragua de Barcelona hi ha el despatx del primer secretari i el seu equip més immediat. En temps de José Montilla, amb José Zaragoza i Iceta. Ara amb el nou primer secretari, amb equip, sí, però sobretot amb ell. Sap manar i en té fam. «Massa temps de callar», va dir ahir. Massa temps de proposar i escriure perquè altres acabessin decidint, fent i dient per ell.
Temps era temps, es deia que a CiU hi manaven tres persones: «en Jordi , en Pujoli en Soley». Ara al PSC passarà força això amb Miquel, Iceta i Llorens. Una situació que els socialistes afronten en un context molt diferent del d’aquella Convergència de les successives majories absolutes de Pujol. L’avantatge de l’invent, pels optimistes de l’indret, és que «si això surt malament es cremarà bàsicament en Miquel». Segons els més realistes, «si això tampoc surt ens cremarem tots irremeiablement».CARES NOVES / Hi ha algunes noves incorporacions a l’Executiva, com per exemple els joves Esther Niubó (descavalcada del Parlament Europeu pels mals resultats del partit, i ara portaveu), David Lizoain (d’origen navarrès i canadenc, al capdavant d’estudis i programes) i Joaquín Fernández (secretari d’organització de la Federació del Baix Llobregat, ara també secretari de coordinació territorial, i a qui més d’un company veu com «un Zaragoza en potència»).
Hi ha noves cares com aquestes i altres de fa anys, com Assumpta Escarp, un bon enllaç a la cúpula del partit amb el projecte barceloní de Jaume Collboni, que patia molt per les seves expectatives municipals (i les d’altres) amb Navarro al capdavant del projecte. Hi són ells i dirigents com Núria Parlon, que serà l’oficial número dos d’Iceta, però que, com diu un company d’executiva, «tant hi fa que vagi de 2 com que hagués anat de 15, perquè al final manarà igual de poc». Perquè Iceta no s’ho mirarà des de dalt ni farà que altres estirin el carro per ell. Però s’ho cobrarà. Traduït: manarà ell. No vol ser un parèntesi.(Per llegir l’article a EL PERIÓDICO, cliqueu aquí)
