-
- 04 mar
Santi Vila: «Pla Z»
Ahir a la premsa, el conseller Santi Vila va sortir a provocar. I entenguin-me aquí “provocar” com a sinònim d’estimular el debat, de generar controvèrsia, d’obrir interrogants. Ho va fer amb l’avançament del seu llibre Un perfil propi (Angle Editorial), a punt de sortir al mercat. Els primers a qui obre (que no tanca) interrogants? Aquells a qui ell considera “els seus”, la militància de Convergència, descrita tradicionalment per una sèrie de clixés i d’estereotips que l’actual conseller de Territori i Sostenibilitat, tot ell, fa saltar pels aires. Amb el llibre, apunta a seguir en la línia i ja els dic ara que si són sobiranistes els pot arribar a neguitejar. Però això no és necessàriament dolent.
Vila, en el moment actual, en la cruïlla en què es troba el país, pot crispar el sobiranista tipus amb allò que diu alt i clar? Sí. Fins i tot pot alterar el militant convergent tradicional? Per descomptat. I jo diria que ho busca, i que fins i tot hi posa un punt de temeritat, sempre amb voluntat explícita de no passar desapercebut ni de deixar ningú indiferent, començant pels seus, especialment pels qui manen al seu partit i al seu govern, on ell és manifesta minoria orgànica i on no té tropa ni arrelament territorial de pes. Però, fet i fet, això no afecta (ans al contrari) les opcions de futur d’un polític que amb la mateixa publicació d’aquest llibre deixa clar (un cop més) que ell no renuncia a liderar en un futur. Però en quin futur? En un que no tingui res a veure amb l’escenari actual. És a dir, en un futur molt imperfecte (per al sobiranista i per al convergent estàndard), on el procés hagi descarrilat i on CiU hagi tingut un daltabaix electoral de dimensions èpiques.
Pot aspirar a liderar Convergència o CiU un polític que se sent més de l’estil de Maragall o de Tarradellas que de Pujol? Sí. Pot aspirar a liderar el principal partit del catalanisme algú que considera Macià i Companys personatges “menors” en comparació a Puig i Cadafalch? Sí. Pot tenir opcions de victòria algú que des del catalanisme aposta per tornar a allò que semblava ja superadíssim de voler refundar Espanya? Sí. A tot sí, és clar, no ara ni demà, sinó, com deia la pel·lícula, The Day After Tomorrow. És a dir, en un escenari post desbordament apocalíptic de l’actual procés sobiranista. Ara algú es podria preguntar “què fot en Santi Vila a CiU?”, però en cas de descarrilament, allà el tindran. En cas de fracàs de l’actual aposta d’Artur Mas i de CiU, Vila ja s’ha dibuixat a l’horitzó com a alternativa nítida, alhora com a insider i com aoutsider. Hi és, s’hi ha implicat, però queda clar que ell ho faria molt diferent. I així, en cas de col·lapse del Pla A, com que el xoc pot arribar a ser brutal, la cosa no anirà ni de plans B, ni C, ni D, i per als qui vulguin anar a l’altra punta de l’abecedari a provar sort per mirar de recomençar, ja tenen candidat: Santi Vila, Pla Z. El més jove dels aspirants (confessos o tot el contrari) d’entre el moderantisme convergent, i sens dubte molt més convergent (tot i que això no sigui gaire difícil) que un Duran i Lleida fins ara erigit en solitari en l’antagonista més clar del sobiranisme dins el catalanisme. Fins ara.
(Per llegir l’article a El Singular, cliqueu aquí)
