-
- 03 nov
Guerra d’unitats
Que un conseller entri en directe per telèfon en un programa de ràdio líder d’audiència com El Món a RAC1 de Jordi Basté pot passar. Si el conseller és el veterà Felip Puig, com va donar-se aquest dijous, encara pinta més plausible. Però ja sona força més exòtic que no n’estigués al cas ni el seu equip de comunicació, amb Joana Vallès de responsable, una professional amb molta experiència i bon ofici. I de fet és inèdit que passi en aquesta legislatura on des de Presidència es treballa força per una coordinació exhaustiva del discurs públic dels alts càrrecs. Que un conseller es despengi i parli en públic d’altres departaments és molt estrany. Però va ser el cas. I van saltar les alarmes a Palau. Alerta de «soroll», però no només perquè el conseller d’Empresa i Ocupació parlés d’assumptes d’Interior, sinó sobretot perquè ho va fer també sobre la pregunta de la consulta. «En Felip últimament fa coses rares», diuen al partit.
Diguem-ho clar: si la pregunta no surt, el procés se n’anirà en orris. Per tant és normal que la gestió d’aquest front (com a mínim la del Govern) demani molta cura i poquíssim soroll. Oriol Junqueras i Josep Antoni Duran Lleida van marcant paquet des dels respectius partits, però els cànons de la comunicació institucional i política diuen que bàsicament ara des de l’Executiu n’haurien de parlar (i poc fins que no estigui lligat l’enunciat) el president, en aquest cas Artur Mas, i el portaveu del govern, en aquest cas Francesc Homs. Per la coherència del relat, mirant de construir certs marcs mentals. Perquè la unitat de discurs és condició prèvia elemental a l’hora de buscar suma interna i externa.
A Madrid, Mariano Rajoy mai no parla de la pregunta, bàsicament perquè allò que directament no vol és la consulta. Allò que determina que Catalunya és un poble sobirà és la consulta, i de la pregunta els representants governamentals espanyols directament ni en parlen. No volen parlar-ne, clara o ambigua, ni d’alternatives. ¿Rèplica del Govern que el conseller Homs verbalitzava fa pocs dies? «Posin-se d’acord vostès (PP i PSOE) sobre les alternatives que ens proposen, i llavors en parlem». ¿Estratègia? No parlar dels dubtes o discussions a Catalunya sobre la formulació de la pregunta i penjar la pilota a la teulada espanyola, on també es poden evidenciar divisions. Guerra d’unitats.
Sempre una confrontació important reclama no haver de patir per la rereguarda, per la pròpia tropa. El foc amic, sumat al perill de l’artilleria dels adversaris, pot ser letal. Mas mira de conjurar-ho en «el bloc del sí» a la consulta, com a mínim, confia, amb l’ajut dels «seus».(Per llegir l’article a EL PERIÓDICO, cliqueu aquí)
