-
- 10 nov
El regne postcaos
Benaurats els discrets, perquè d’ells serà el regne postcaos. I m’explico. El ministre d’Economia, Luis de Guindos, va parlar un bon dia dels «temps volàtils» que viu l’economia. Un context que va néixer (en part) i que ha contribuït (sens dubte) a incentivar allò que tots coneixem com a teoria del caos, i que consisteix a assumir que el més petit detall pot arribar a tenir conseqüències a gran escala.
En aquest cas, no han estat petits detalls, sinó dinàmiques perverses, a nivell econòmic, polític i social, allò que ens ha dut on som: un lustre amb un tauler remogut a molts nivells, convuls i tendint al caos en una arena política molt inflamada i tocada en la seva credibilitat. A això, al desgast de la imatge de la política, també hi han contribuït aquells que han fet del conflicte permanent entre individus i del soroll concebut com a reclam mediàtic un estil de viure i de triomfar, generant controvèrsia, destacant com a antagonistes fins i tot dels qui en teoria són els seus.
I sí, vist com està el pati i les ganes que detecten les enquestes de fer net amb molt d’allò que fins ara ha estat tradició política, si ens posem bíblics i tunegem enunciats mítics, em surt aquest: Benaurats els discrets, perquè d’ells serà el regne postcaos. Pura llei del pèndol. Perquè la tempesta passarà, s’endurà riera avall força tics assumits que fins ara eren vistos com a congènits.
¿És inevitable i natural buscar brega amb el rival (intern o extern) i xisclar-ho a tort i a dret? No. Fixin-se en el PSOE. Alfredo Pérez Rubalcaba i Carme Chacón, dedicant-se dards constantment a través dels mitjans, van a la baixa. Els discrets, per a l’endemà del caos (aquí intern), comencen a emergir. Observin per exemple (però no només) Eduardo Madina i l’expectativa que aixeca.
Passa igual per tot arreu. A Catalunya, per exemple, el conseller d’Interior, Ramon Espadaler, genera expectativa, també a nivell d’Unió Democràtica i del mapa polític que haurà de donar-se en sortir de l’actual atzucac. Observin com aquesta setmana no ha sortit a replicar amb l’estil del ministre Jorge Fernández, una vegada es van comprovar errors en la transcripció de la policia espanyola en les trucades de l’empresari del Gaixample mort fa uns dies al barri del Raval. Fernández, quan la jutgessa va imputar els mossos d’esquadra que havien mirat de reduir l’home, va sortir al moment a treure pit per l’informe del seu policia: «Tan malament no devia estar». Després de saber-se l’error en la transcripció de la trucada telefònica, discreció per part d’Espadaler.
Enfrontament únicament entre projectes, no pas entre individus. Petits grans detalls, amb conseqüències. I no és l’únic que s’hi està posant. Alerta amb els discrets (no ho confonguin pas amb moderats). També a Convergència, al PSC… Pertot.
(Per llegir l’article a EL PERIÓDICO, cliqueu aquí)
