-
- 27 oct
El ‘general’ Moragas
Dels templers es deia que eren cavallers «meitat monjo, meitat soldat». El director de Gabinet de Mariano Rajoy, el català Jorge Moragas, combina aquestes dues condicions, en els últims temps amb accent destacat al seu vessant més batallador. És el gran confessor de Rajoy, reflexiu, discret i molt poc xerraire des que viu bona part del temps (com el seu líder) enclaustrat a la Moncloa, però també és un dels seus més destacats generals, sense necessitat de lluir aquest rang en càrrec de partit. I ara ha passat a l’acció davant «el desafiament sobiranista» català. Perquè en temps de guerra (ni que sigui freda) fins i tot els més diplomàtics (i ell n’és de carrera) van a totes.
«Alguna cosa ha canviat en Moragas d’un temps ençà», assegura un dels seus tradicionals interlocutors al Palau de la Generalitat. I diverses fonts fixen el seu clic en el procés d’elaboració de la carta de resposta de Rajoy a la d’Artur Mas on el president català reclamava la consulta. En un primer moment, el gran assessor del president espanyol hauria aportat a l’esborrany fragments que buscaven emetre missatges de possible entesa, per exemple amb cites de Jaume Vicens Vives, home pont que ho va ser al seu dia entre diferents sensibilitats catalanistes i interlocutor qualificat amb el règim franquista. Però allò va caure de la carta. ¿Com? ¿De la mà de qui? ¿En quin punt del procés? Encara no ho sabem, però els interlocutors de Moragas a la plaça de Sant Jaume ho tenen clar: «Ell i el seu equip han canviat molt, d’aquell moment cap aquí».
Tradicionalment atent, tot finezza i bones maneres, ara deixa de contestar algun dels missatges dels seus homòlegs a la Generalitat. És com si de cop a la Moncloa haguessin vist clar que el pols de Mas no era un farol i que el camí cap al xoc ja és irreversible.
¿Promotor de la mà dura? No. Bàsicament, conscient que un nou escenari aconsella un nou posicionament. Sap ressituar-se i posar-se en valor. És a la cúpula d’un poder Executiu espanyol que se sent atacat en allò que li és més sagrat: la unitat d’Espanya.I ara, a diferència dels seus temps a l’oposició, Moragas ja no passa ni els caps de setmana a Barcelona amb la família. Es van traslladar tots a Madrid i ara manté un link amb la realitat catalana bàsicament a través de les reunions de matines del PP d’ Alicia Sánchez-Camacho, l’última pocs dies abans de la Diada. Allà li diuen que expliqui a Madrid que «cal fer alguna cosa, algun gest, perquè el debat ha quallat socialment». Els populars catalans, internament, reclamen que s’hi reflexioni. Però els gestos de retorn no busquen conciliació i Moragas demostra que en més d’un cas de monjo a soldat només hi va un petit pas.
(Per llegir l’article a EL PERIÓDICO, cliqueu aquí)
