‘Oh! Europa!’

  • ‘Oh! Europa!’

    ¿Recorden aquella mítica sèrie de Dagoll Dagom a TV-3, de nom Oh! Europa! ? Els protagonistes recorrien el continent de punta a punta, però allò era només un recurs narratiu per vestir els embolics quotidians que els nostrats protagonistes de la comèdia no s’espolsaven del damunt ni de viatge per «la vella il·lusió de terres amigues», paret espanyola enllà. Europa, ¿paradís i solució a tots els mals? No, l’excusa perfecta per esbombar moguts afers interns. Està passant amb la cocció de les candidatures dels partits catalans per a les eleccions europees del proper mes de maig. 
    A CiU es veu complicat que repeteixi l’actual cap de cartell, l’economista Ramon Tremosa. Ha rendit una intensa activitat que ja no és tan agraïda des que Unió va recuperar escó a l’Europarlament a mitja legislatura (per ampliació de places al modificar-se el Tractat de Lisboa). Fonts de CDC asseguren que Salvador Sedó, ben fidel a Josep Antoni Duran Lleida, «no ajuda sinó tot el contrari», al seu company Tremosa. L’entesa entre ells és nul·la. I així Tremosa, molt proper a Artur Mas i bon amic d’Oriol Junqueras, dubta si repetir. 
    ¿Candidatura conjunta CDC-ERC? Els republicans no ho volen. Se senten forts i de moment barrinen una aposta en la línia d’aquella que van fer amb Alfred Bosch a Madrid. Sona fort l’exconseller Joan Manuel Tresserras, un altre intel·lectual abans en l’òrbita de Josep-Lluís Carod-Rovira, ara amb molt de pes allà on es cou el discurs de l’ERC de Junqueras. «¿Jordi Portabella ? No gràcies», diuen a l’equip del líder republicà. «Que faci com Joan Puigcercós i deixi pas a una nova etapa, ara a l’Ajuntament de Barcelona», reblen. A La Rambla , programa d’èxit de BarcelonaTV, últimament hi treu força el cap el diputat Oriol Amorós. Va escalfant per la banda, en aquest sentit. 
    A Iniciativa Raül Romeva ja ha dit del dret i del revès que plega, i costarà trobar-ne recanvi en condicions. ¿I al PSC? Alguns dels qui Antonio Balmón va dir que hi sobren asseguren que si encara no s’ha anunciat que Miquel Iceta serà el cap de llista és perquè en concórrer a les europees hauria de deixar l’escó al Parlament. ¿I llavors què passaria? Que el reemplaçaria la crítica Laia Bonet. «Miren d’ajornar-ho tant com poden, també a l’expectativa d’allò que passi amb Daniel Fernández». Segons com evolucioni el procediment judicial on aquest diputat socialista està implicat per presumpte tràfic d’influències, també podria abandonar l’escó. D’aquesta manera, amb Bonet, s’incorporaria al Parlament Javi López, líder de les joventuts del partit i més ortodox amb les tesis de Pere Navarro. Compensaria. Ja ho veuen, tot per Europa. O no.

    (Per llegir l’article a EL PERIÓDICO, cliqueu aquí)