-
- 30 jun
La pela busca partit
«Amb Convergència liderada per un Artur Mas indepe que els ha ofès i amb el PP encara amb l’Alicia Sánchez-Camacho, l’establishment (l’aristocràcia, la pela) busca partit. I aquests quan busquen, troben». La reflexió és d’un vell observador del PSC per dins que coincideix en el diagnòstic amb un dirigent d’Esquerra: «¿No et sembla curiós que ara tot l’establisment coincideixi a dir que el procés, sense el PSC, no té sentit?». ¿Potser és que ja ha trobat partit? ¿Seria possible, atenent a la tradició del PSC? A casa seva mateix n’hi ha que no ho descarten a partir de «pressions internes» i de declaracions públiques com alguna de sonada que ha pronunciat aquesta setmana el seu primer secretari, Pere Navarro. Ho explico.
Ara es parla molt de Luis Bárcenas i el PP, i del cas Palau i CDC. Veurem si el jutge sentencia el finançament irregular de partit, com va fer-ho aquell que va dur a la presó un destacat dirigent del PSC, Josep Maria Sala, ja fa uns quants anys i a tomb del cas Filesa. Jordi Pujol, quan era president, en una ocasió s’hi va referir com «un d’aquells diputats d’estil senglar». En això, Sala no estava sol. Però al PSC ja ben bé tots els del seu estil han estat «jubilats». Ara bé, que no siguin al Parlament no vol dir que no segueixin escampant consignes i maneres de fer a la xarxa o entre bambolines. D’això se’n queixava aquesta setmana un dels «joves» del partit, fart de les «pressions» que per exemple haurien influït Navarro a l’hora de parlar de «pensament únic» a tomb de la sessió constitutiva del Pacte Nacional pel Dret a Decidir: «¿Tu creus que el PSC ha de fer servir arguments de gent de la caverna com Federico Jiménez Losantos?».
Més que ràbia, a certs sectors del PSC s’estén un gran desconcert. N’hi ha que hi van tenir un paper (no de «senglar») i no entenen com en l’actual procés, el paper que el PSC i el PSUC van tenir a la transició, com a cohesionadors socials, ara el seu partit ja no el juga. «¡Sort dels sindicats que en això estan fent de nosaltres!», se’n planyen en silenci. I també parlen dels durs. I de l’establishment.
(Per llegir l’article a EL PERIÓDICO, cliqueu aquí)
