-
- 19 mai
Moments dolços
En el seu dia, la ja desapareguda Julia García-Valdecasas va ser una delegada del Govern espanyol (després ministra) que no va passar desapercebuda. ¿Se’n parlava tant com de María de los Llanos de Luna? A temporades, però sens dubte, com ara De Luna (algun dia ministra?), deixava clar que la figura dels delegats del Govern no té un pes només simbòlic al Partit Popular. Tampoc al català. Això sí, De Luna ho explota com pocs.
Té un equip de comunicació amb una important mili prèvia als mitjans. Per tant, poc o gens d’allò que fa públicament és improvisat. La seva màxima responsable de premsa, María Antonia Prieto, excap de la delegació del diari ‘Abc’ a Catalunya, compta amb dues antigues companyes de redacció al seu equip, Iva Anguera de Sojo, la seva segona, i la jove Natalia Araguás. Durant anys van estar a l’altra trinxera, la periodística, i saben què ven als mitjans. Saben del seu ritme i del seu llenguatge (que via imatges també diu molt, marca perfil). I així, De Luna, amb el poder polític que li dóna al PPC la delegació i amb un equip que li ha sabut donar notorietat mediàtica, creix. Tot i que de vegades també es passi de voltes, com amb la foto amb la División Azul. ¿Va massa disparada?
S’ha erigit en l’abanderada de l’espanyolisme a Catalunya. I això amb una Alicia Sánchez-Camacho que, segons els seus, “està desdibuixada” d’ençà de l’escàndol per la gravació de les seves converses amb l’ex de Jordi Pujol Ferrusola al restaurant La Camarga. I amb un Jorge Fernández que també diuen els seus que ha quedat “anímicament tocat” per l’afer.
Un company de files admet que De Luna “té mà i controla part de l’agenda dels ministres a Catalunya. El seu càrrec, al PPC, no és poca cosa”. Tampoc a Madrid, on la també polèmica i mediàtica delegada del Govern, Cristina Cifuentes, sona amb força per a majors reptes. Alguns l’han situat els últims dies com a hipotètica candidata del PP a l’alcaldia de Madrid en substitució d’una molt desgastada Ana Botella, però pels que coneixen bé per dins el PP de Madrid això és una pista falsa.
Un alt càrrec popular ho té clar: “Esperanza Aguirre espera erigir-se, després d’un previsible mal resultat del PP en les eleccions europees del 2014, en la solució d’un partit tocat, i ella precisament aspira a ressorgir com a candidata a l’alcaldia”. Segons aquesta hipòtesi, Cifuentes, “dona de la seva més estricta confiança”, seria l’opció d’Aguirre com a cap de cartell a la Comunitat de Madrid, en substitució de qui va ser-ne relleu a la presidència, un Ignacio González feble i amb expectatives pobres. I elles, a l’alça. Viuen un moment dolç, al contrari que altres, tot i que si se’ls nota massa els pot acabar explotant a les mans.
(Per llegir l’article a EL PERIÓDICO, cliqueu aquí)
