-
- 12 mai
Mal temps, bona cara
En l’últim govern de Jordi Pujol, l’actual president de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA), Brauli Duart, va ser secretari de Seguretat Pública. Una Diada de Sant Jordi d’aquells temps ja llunyans, Duart es disposava a entrar a Palau per assistir a la xocolatada que allà s’oferia en la tradicional recepció del dia del llibre i la rosa, quan a la plaça de Sant Jaume va topar amb una xocolatada alternativa, reivindicativa, organitzada per bombers. Duart s’hi va aturar, es va interessar per les seves demandes, es va sumar a la xocolatada i tanta estona s’hi va estar xerrant que, en acabar, l’altra xocolatada, l’oficial, ja s’havia acabat.
Avui, al Moll de la Fusta de Barcelona, es fa un acte reivindicatiu dels treballadors de TV3 i de Catalunya Ràdio en defensa dels mitjans de comunicació públics. Duart hi volia anar «perquè ell està per la mateixa causa». Volia fer com amb aquella llunyana xocolatada de fa uns deu anys. Però no podrà ser. Com a responsable en diferents àmbits de gestió ha negociat abans amb bombers, policies i mestres, entre d’altres col·lectius, però des del seu entorn asseguren que mai abans no havia protagonitzat una interlocució negociadora tan dura com la que sosté des de fa uns quants mesos amb el comitè laboral dels treballadors de la Corpo. Avui, per si de cas, ha decidit no ser la notícia al Moll de la Fusta. La negociació segueix i se’n preveu el desenllaç abans de final de curs.
El conseller de la Presidència, Francesc Homs, és el responsable polític dels mitjans públics del Govern català. En Duart té un col·laborador clau que sap perfectament la tasca que té encomanada, i que la farà. Per aquest front, diuen des del seu entorn, Homs no pateix. És, de fet, un dels molts fronts que pengen del conseller. ¿Massa fronts? Per a alguns dels seus homes, «és massa per a qualsevol» i això explicaria que Homs no pogués arribar a tot com ell voldria. Per exemple en l’importantíssim front de la consulta.
«Ha de mantenir contacte permanent amb els líders dels partits que estan pel dret a decidir, amb Joan Herrera, Oriol Junqueras, Pere Navarro… Però el cas és que no pot estar prou per ells, les setmanes passen, els altres fan declaracions, la cosa sembla que s’esfilagarsa… I llavors de pressa i corrents hem de convocar una cimera per mirar de recompondre l’entesa. Però a cada bugada perdem un llençol. Cada cimera que fem sembla que va pitjor», admeten a Palau.
El judici sobre la cimera pel dret a decidir de dilluns passat és unànimement molt crític. També a CiU. De fet, a les files nacionalistes consideren que sort hi va haver de la intervenció del president Artur Mas, el dia següent, quan va advertir a les forces polítiques que o van per feina o la gent els acabarà passant pel damunt. Diuen que ja s’ha recuperat del daltabaix electoral del 25N. I els seus hi confien. S’han autoimposat recuperar el somriure i pensar en positiu enmig de la duresa del moment i el desbordament de fronts oberts.
(Per llegir l’article a EL PERIÓDICO, cliqueu aquí)
