-
- 03 mar
Transparents i sostenibles?
L’aposta per la transparència que fan els partits té aquestes coses. Reclama un esforç afegit dels periodistes i de la ciutadania en general. Cal que ens hi aturem. ¿Que fan un esforç per mostrar els seus números? Doncs mirem-los, pensem-hi i fem-nos-en preguntes. Per exemple, respecte dels d’Unió, el partit de Josep Antoni Duran i Lleida.Allà al seu web que els tenen. No a la portada, però res impossible de trobar per a una generació acostumada a remenar per internet. Allà trobarem dades fins al «Balanç i compte de resultats de 2011». I a partir d’aquí, preguntes. Però abans, és clar, ens hem hagut de prendre la molèstia de cercar els números que el partit ens posa a disposició.
Un ciutadà com un servidor, nivell usuari d’economia, no tindrà clar si aquests números d’Unió o els d’altres partits que ens posen a la nostra disposició via web passarien una auditoria seriosa. Això ja ho deixem per als qui avaluïn aquestes coses, si és que ho han de fer. Però una primera ullada ens deixa als profans, sobretot, dubtes. És per això que Ciutadans va optar per la web i no per enviar els seus números del 2010 a la Sindicatura de Comptes.
Pel que fa a les xifres en obert d’Unió, doncs, es plantegen alguns dubtes: més de 17 milions d’euros de deute (passiu no corrent) és molt, no? I que aquest deute sigui molt més que el patrimoni amb què respon el partit (menys de 12 milions d’euros de patrimoni net) neguiteja, oi? Si fossin una empresa, patiríem molt per ella, trobo.
Més interrogants: si sabem fins i tot els més profans en la cosa econòmica que actiu i passiu sempre han de ser iguals en aquest tipus de comptes, ¿com equilibren a Unió amb un «immobilitzat material» d’uns 6,5 milions? ¿Segur que tenen immobles per aquest valor? ¿De quan és la taxació que en van fer? Preguntes raonables que, no ho oblidem, podem plantejar-nos en aquests temps difícils que han fet possible que partits com UDC ens posin a disposició xifres que es mereixen la nostra atenció i que reclamen escrutini.
Per reblar aquesta senzilla mirada en concret, curiosa en tot cas: en el capítol de pèrdues i guanys, Unió assumeix que en l’exercici del 2011 ha tingut pèrdues anuals d’1,5 milions d’euros, i per quadrar-ho sembla que s’endeuta contínuament (d’aquí vénen els 17 milions d’abans), amb una generació de despeses financeres d’1,529 milions. Les partides de pèrdues anuals (resultats de -1,555 milions) i despeses financeres s’assemblen. Hipòtesi no agosarada: això seria com que cada mes jo gastés amb targeta de crèdit una quantitat superior a la del meu sou. I això seria inviable per a un particular o empresa, ¿no? Ara, ¿i per a un partit? Dubte. Una empresa, en aquestes circumstàncies, ni tindria crèdit bancari ni podria tirar endavant. Estaria comptablement en fallida.
Potser amb els partits va d’una manera diferent. O no. Però celebrem-ho. Ara, via la transparència que són capaços d’assumir, podem observar millor com miren de sortir-se’n i si són sostenibles, els partits actuals.(Per llegir l’article a EL PERIÓDICO, cliqueu aquí)
