L’art de filtrar

CiU, d’ençà del resultat electoral del 25-N, recela d’allò que es coneix com a establishment , que l’és sobretot econòmic i polític i que consisteix en els instal·lats que són El Poder amb independència de qui gestioni les institucions. Ara, en el Govern d’ Artur Mas es considera que aquest establishment ha iniciat una «batalla» per mirar de deslegitimar el procés cap al dret a decidir. Aquesta setmana, segons l’equip de Mas, l’estratègia per intentar-ho hauria passat per mirar de projectar la idea que la Generalitat fa les coses malament, i tot a tomb de la ressaca per la filtració de l’esborrany que CiU i ERC van confegir fa uns quants dies de cara a obrir foc en la negociació per la declaració que aquest dimecres està cridada a reivindicar, des del Parlament, la sobirania del poble català.

Però els convergents es defensen: «Els qui van actuar malament són aquells qui van filtrar l’esborrany, que sabem des del minut u que van ser els socialistes». Segons aquest argument, «precisament per fer bé les coses», CiU hauria volgut emetre un avís («extern i intern») a tothom qui vulgui filtrar informacions per boicotejar el procés i les negociacions que estan per venir. S’ha de conèixer molt bé com va això de filtrar, per mirar de controlar-ho amb èxit. I d’això Francesc Homs «en sap un pou», segons algun company seu de partit. Sigui així o no, en aquest cas l’avís l’hauria impulsat ell.

«Hi ha hagut un avís d’ Homs a tothom qui vulgui filtrar un paper. Sabem qui ho fa, dins i fora de casa nostra. Tenim molt identificats filtradors professionals, alguns amb anys d’experiència dedicats a filtrar documents o esmenes en els congressos de partit». ¿I com s’identifica qui filtra? Doncs com s’ha fet en aquest cas, amb una falta ortogràfica a la línia 4, amb una errada tipogràfica a la 10, amb un doble espai a la 5… I això en documents diferents que van a parar a interlocutors diferents.

¿Això garanteix l’èxit o la discreció del procés? No necessàriament. En tot cas, deixa constància de la «guerra freda» que a Catalunya s’esdevé en tot procés com l’actual. Constata l’art de filtrar que domina el nostre món politicomediàtic. Confirma que tots sabem la mà de brutícia que moltíssims escampen (amb l’ off the record com a màscara protectora) en benefici propi i quan els convé. I tot via una premsa que promou debats ètics a propòsit dels polítics i les seves males pràctiques negociadores, mentre accepta papers per omplir pàgines de diaris o minuts d’informatius.