-
- 19 gen
Duran, durs i duríssims
Dimecres, a la seu d’Unió, tot s’havia muntat i estava enllestit per a la compareixença de Josep Antoni Duran i Lleida en reacció a l’acord judicial pel cas Pallerols . Però a última hora s’hi va repensar, sens dubte mal aconsellat per ell mateix (el seu gran assessor i estrateg) i per un nucli dur molt reduït que, en part, sí que vam poder veure donant la cara.
Marta Llorens , la portaveu del partit, va ser qui va comparèixer. Ella és un d’aquests pocs elegits que són a la cuina de les decisions comunicatives de Duran . Ella i Xavier Viejo, el cap de premsa del partit, a qui les imatges de recurs als informatius de televisió també mostraven a la sala, instants previs a la roda de premsa deLlorens.
La no compareixença de Duran va ser un error, perquè estava escrit i era profecia que hauria d’acabar parlant del cas, i el millor en aquest tipus de circumstàncies és prendre la iniciativa i fer que la resta de partits vagin a remolc en intervencions posteriors, no a l’inrevés, com va passar. Perquè sí, Duran va acabar explicant-se a Xile, amb una posada en escena televisiva francament millorable, un dia després i havent de replicar els atacs de tot l’arc parlamentari al complet, soci de federació mig inclòs.
L’error de càlcul té especial delicte, quan se sabia des de fa mesos que el 7 de gener començaria a l’Audiència de Barcelona el judici pel cas Pallerols i que implicaria una negociació exprés a última hora. Per tant, ¿el viatge a Xile es va poder programar amb calma, però no es va poder decidir amb marge i reflexió si Duran diria o no unes paraules just abans de posar una oportuna distància geogràfica pel mig? ¿Què va fallar?
En tot cas, dimecres, la decisió final la va prendre el líder, a la seu d’Unió, bàsicament amb Llorens, Viejo i el seu cap de gabinet, Antoni Font , que per cert fa uns mesos, «de cop» (segons companys seus de partit), va ser nomenat vicesecretari general del partit. Això sí que és de manual: en temps difícils, el nucli dur passa a convertir-se en duríssim, es reforça. I demà, Comitè de Govern. No s’hi espera cap veu discordant. Segons admeten des de la mateixa Unió: «Tot al contrari, perquè això encara li serviria ara a Duran per enviar a Sibèria algú a qui li té tírria». Aquest flanc el té cobert. I també el del soci. Avui (via premsa) el convergent Francesc Homs li mostrarà suport. Per esvair dubtes. «Malgrat tot és el soci», diuen a la plaça de Sant Jaume. Un soci dur, sí.(Per llegir l’article a EL PERIÓDICO, cliqueu aquí)
