-
- 29 ago
Millor en estèreo
«No es pot no comunicar». Ho diu un famós axioma de Paul Watzlawick, un dels grans teòrics de la comunicació. Així doncs, per molt que els polítics necessitin fer vacances, la seva comunicació no n’hauria de fer mai. S’hauria d’haver quedat algú de reforç aquests dies a Sant Jaume, perquè el Govern de la Generalitat sembla no haver volgut comunicar, i en realitat ha projectat un inèdit desordre en el seu discurs.
Els dubtes sobre si el president i els seus consellers aniran a la manifestació independentista de l’Onze de Setembre han sonat estranys. Encara que, tenint en compte que aquest ha estat l’estiu del curs polític més dur que es recorda, que respecte del Govern català bàsicament s’hagi parlat sobre el que convé o no que faci el president l’Onze de Setembre hauria de sonar bastant agradable per a l’Executiu de CiU. Per la seva part, els organitzadors de la manifestació independentista segur que valoren la publicitat gratuïta que els han donat els de Mas, no casualment.
Carrer mobilitzat
La praxi comunicativa és indubtable. No és necessari que el president vagi a la manifestació. I encara més, seria convenient que no hi anés perquè els seus arguments polítics i els de la ciutadania que es manifesti en la Diada tinguessin més força davant Madrid, cada un pel seu costat. Així doncs, ¿anirà Mas a la manifestació? Gairebé amb total probabilitat, no. I llavors, ¿per què s’ha generat tanta expectativa des del mateix Govern de la Generalitat? A l’Executiu i a CiU hi ha ganes de tenir el carrer mobilitzat. És difícil fer-ho notar sense dir-ho, i això explica part de la confusió. CDC, coherent amb la línia sobiranista empresa en el seu últim congrés, hauria de ser a la manifestació per donar-li impuls com un actor polític i social més. En canvi, el Govern català, la institució, té tota la legitimitat i tots els ressorts per reivindicar i negociar de tu a tu amb l’espanyol.El president va demanar una Diada reivindicativa. Cada any ho és. Al matí, les institucions parlen, i a la tarda, la ciutadania es manifesta. És la tradició. Però a més, en aquest moment, si tenen lloc les dues coses amb força, en estèreo, li aniria perfecte a l’actual Govern català, nacionalista i amb la bandera de la «transició nacional» annexa a la defensa del pacte fiscal. Mas se’n va anar de parèntesi vacacional defensant aquest plantejament. Després van arribar les especulacions.
Malgrat tot, al Govern de Mas li segueix anant bé una manifestació contundent en la defensa de la via sobiranista. Això, a un Govern a les portes de tornar a seure a la taula amb el seu interlocutor de Madrid el reforça. Sens dubte. I encara més si es pot posar a la tasca política institucional, de negociació, amb un president al capdavant que representa una societat mobilitzada uns passos més enllà del que es discuteix al tauler polític. Si la manifestació convocada per l’Assemblea Nacional Catalana és un exitàs, Madrid no podrà argumentar davant els seus interlocutors catalans que el que es fa aquí és maximalisme desconnectat de la societat a la qual representa.
La suma de la legitimitat i la força de la institució que Mas representa, juntament amb la legitimitat i la força de la societat civil, que també defensa la seva voluntat al carrer a més de fer-ho a les urnes, no necessita un president que encapçali una manifestació que ell no ha convocat i que per tant no ha de liderar. Al contrari. La ciutadania n’ha de ser la protagonista, sense que el president s’exposi innecessàriament a alguna imatge o moment imprevist que li pugui restar força davant els seus interlocutors de Madrid. En estèreo, el clam sonarà millor.
(Per llegir l’article a EL PERIÓDICO, cliqueu aquí)
