-
- 21 mar
Els Guardians, imprescindibles o vampirs?
Sabíeu que l’actual alcalde de Girona, Carles Puigdemont, va ser spin doctor abans que líder polític? Teníeu present la figura dels “nomenclator” que l’exalcalde Quim Nadal recorda com Jordi Pujol feia servir per revestir de proximitat les seves visites de cap de setmana arreu del país quan era president? Encertaríeu qui va ser l’ideòleg del programa de línia directa amb l’alcalde que Nadal va protagonitzar durant anys amb molt bon retorn, per als ciutadans i per a ell? Algú del públic va recordar, post-acte de presentació ahir d’Els guardians del missatge a Girona, que Nadal quan manava a la capital gironina també seguia la màxima de Quint Tuli Ciceró a propòsit de voltar sempre ben revestit d’un equip que ajudés a projectar la porpra del poder del líder. Sabeu qui era en Quint?
De tot això vam parlar ahir a la Casa de Cultura de Girona, molt ben acompanyats per amics, malalts de la cosa i gironins de tot tipus de pelatge (polític). Els dos padrins de luxe van esbudellar la figura dels spin doctors, amb carinyo, amb prudència i mesura, però obrint en canal (via bisturí) moltes de les incògnites, de les incerteses i dels perills que (a més de virtuts i de potencial positiu) tenen els estrategs de comunicació i estratègia, i en pack, tot allò que es mou entre les bambolines del poder. A més, el mateix dia que condemnen l’expresident balear Jaume Matas i qui va ser escriptor de discursos seu a preu d’or. Ni fet exprès.
Aquí alguns dels apunts periodístics que he trobat ara sobre l’acte d’ahir:
Puigdemont i Nadal debaten sobre els assessors de comunicació (Gironainfo.cat)
Els assessors de comunicació: imprescindibles per als polítics o vampirs del poder? (Ara)
Nadal reconeix que si comencés ara fitxaria un assessor de comunicació (ElSingular)
De l’alcalde que prescindia d’assessors al batlle que es va organitzar l’estratègia (Diari de Girona)
Superman ja no vola (ElPuntAvui)
A la quarantena maca d’irreductibles que ahir vau preferir Els guardians al Messi…: sempre gràcies! En Jordi Mercader no computa en aquest sentit, que és merengue. Tot i que també gràcies mil, clar! ;)
