-
- 13 jun
¿La campanya del canvi?
La paraula canvi, en campanya electoral, és un talismà que pot arribar a sumar molt a aquells que aconsegueixen annexar-lo a la imatge de la seva candidatura. En aquestes eleccions del 26-J fins i tot se’n fa un cert abús, en els eslògans i en els missatges electorals. Però, paradoxalment, un partit que no l’esmenta gaire en el seu discurs és segurament aquell que més pot canviar, ell mateix, segons com vagi la campanya. Parlo de Convergència.
NO VAN A L’ATAC
Diuen en el seu eslògan que tenen «molt a defensar». ¿Posicionament a la defensiva? Una mica sí. No van a l’atac, a guanyar. Queda clar que, com a màxim, miren de resistir posicions. I aquest esperit també acompanya de fons l’esperit amb què estan encarant el seu congrés decisiu del juliol on han de decidir què volen ser (i com volen dir-se) ara que han decidit mutar, en terminologia Eulàlia Reguant. ¿Però ho volen de veritat o tenen temptacions més que evidents de fer-ho «però dins d’un ordre, no fos cas», a l’estil més clàssic de la caricatura del fer convergent de tota la vida?
Ara com ara, sona molt i insistentment per tot l’univers convergent que la figura del diputat Jordi Turull seria l’opció més consolidada per assumir el lideratge orgànic del nou partit, amb l’aquiescència d’Artur Mas, Francesc Homs, l’actual aparell de Convergència i fins i tot un sector important entre els més joves de la casa, encapçalat pel president de l’Associació Catalana de Municipis (ACM) i alcalde de Premià de Mar, Miquel Buch.
És l’opció «segura», la del «no ens farem mal», la d’allò de dir «aturarem Germà Gordó (i el retorn a la Convergència més clàssica)», la de «l’home bo». ¿Però és una opció suficient per poder provocar el revulsiu que necessita Convergència, per molt que tothom tingui assumit que això s’espera sobretot de qui ha de ser el candidat a la presidència de la Generalitat de Catalunya, Carles Puigdemont?REORGANITZACIÓ
Les eleccions del 26-J, en aquest sentit, poden provocar un veritable canvi a Convergència, molt especialment si els resultats són els molt mals números que apunten les enquestes. I allà a la banda que va escalfant l’alcalde d’Igualada, Marc Castells, que podria comptar amb el suport d’altres com el de la Seu, Albert Batalla, el de Sallent, David Saldoni, i uns quants més, de cara a provocar un canvi real que vagi més enllà d’una reorganització i condicionament del partit. D’aquí que alguns a CDC es lamentin amargament per la «inoportunitat» d’aquestes eleccions espanyoles, mentre que uns altres les celebren.
(Per llegir l’article a EL PERIÓDICO, cliqueu aquí)
