-
- 08 mar
Albert Rivera, un tele-geni
A Esade, on es va llicenciar en Dret, ja era el gall del galliner, i tots sabem el que es diu sobre la presència de dos espècimens d’aquesta categoria en un lloc així: o no pot ser o no acostuma a acabar bé. Ell no es duia bé, però gens, amb qui fins fa poc era cap de gabinet del president del Barça, Gerard Guiu, una altra personalitat forta, per dir-ho finament. I a l’acostar-se la lliga universitària espanyola de debat, el coordinador de la casa va tenir una idea audaç. Els va posar en el mateix equip per representar la seva universitat. Allò podia acabar en un gran fracàs o de la millor de les maneres possibles. I va passar això segon. Van guanyar aquella lliga i ells dos van recompondre relacions. Caràcter, sí, però al servei d’un objectiu: guanyar. Si es tracta d’això, Rivera (Barcelona, 1979) ha demostrat que sap adaptar-se.
En l’aspecte ideològic passa el mateix. El seu Ciutadans, que ara mossega més electorat del PP i se situa al centre-dreta, va néixer escorat clarament cap al centre-esquerra, fruit de l’impuls d’un grup d’intel·lectuals espanyolistes que tradicionalment s’havien situat en l’òrbita del PSOE a Catalunya. Entre ells, el més destacat, el catedràtic Francesc de Carreras, de qui és deixeble i que ja en l’associació Fòrum Babel va començar l’activisme anticatalanista organitzat i amb ganes de tenir paper sota els focus de les càmeres. A això Rivera hi ajudaria molt amb la seva fotogènia. ¿Qui no recorda aquell cartell de les eleccions catalanes del 2006 amb ell nu de dalt a baix? «Ha nascut el teu partit» era el lema que encapçalava el pòster. I d’allò gairebé ja en fa 10 anys, i per això nou nou Ciutadans no ho és, com a mínim a Catalunya, però a Espanya així es ven ara que tanta gent diu estar farta de tot el que sona a vell. «D’habilitat per vendre això, i el que li vingui, en té de sobres», diu un bon amic personal que a la vegada adverteix del perill que el líder de Ciutadans pugui arribar a ser percebut com «un venedor de neveres a esquimals, ara que tot li va de cara i que ha de fer esforços perquè no se li dispari massa l’ego».
I en l’elaboració del producte Rivera hi va tenir un fort paper el factor femení. Però no només per l’atracció que desperta entre aquest sector de la població. «Vas de copes amb ell per Madrid, i a les terrasses pijas les dones se’l mengen amb la mirada»,assegura un company seu de partit i de vida social. Aquí triomfa, i des que es va divorciar ja ho pot fer sense embuts. Tot i això, compta amb dones en el seu entorn professional i de partit des que va començar l’aventura de Ciutadans. De fet, quan es pregunta sobre persones importants en la seva projecció, dos noms surten en tots els rànquings: Verónica Fumanal, l’actual directora de comunicació del socialista Pedro Sánchez, i la que continua sent la cap de premsa de Rivera, Imma Lucas. «Sap envoltar-se bé en general, i de dones en particular», assegura un company seu de partit.
Sap envoltar-se bé
I certament sap envoltar-se bé, no solament per a la seva projecció sinó també per alimentar políticament el seu projecte. Mediàticament té molt bona relació amb periodistes com Albert Castillón, però també n’ha tingut amb personatges públics com un exministre, Antoni Asunción, que a València li va reportar una de les primeres photo opportunity d’impacte. Amb José Bono va tenir foto a Sitges en plena campanya catalana. Amb Miguel Ángel Revilla, el mediàtic expresident de Cantàbria, fins i tot va sortir al seu programa de Tele 5 com un dels seus millors amics de Barcelona. I sap donar, en general, allò que tot presentador de ràdio o televisió necessita: titulars. Queda ve al cartell, queda bé a la càmera i sap dir sense dir adaptant el seu llenguatge al mitjà i al canal. Fa això i també d’esponja. «A més d’un bon orador és un gran escoltador». Això ho destaca una de les persones del cercle íntim de Rivera.
En l’aspecte polític, l’eurodiputat Javier Nart (ex-PSOE) i la candidata a l’alcaldia de Barcelona, Carina Mejías (ex-PP), i en l’aspecte ideològic, De Carreras (esquerra) i l’advocat José María Fuster Fabra (dreta), són un entorn de Rivera que reflecteix ben clarament l’adaptabilitat del jove líder a les circumstàncies. A ell li ajusten els vestits de disseny a Hugo Boss i ell el vol adaptar a votants concebuts com a audiències. Ara, a més a més, té un molt inquiet PP com a promotor involuntari (¿?), gràcies a ments despertes com un Carlos Floriano que cita el seu partit catalanitzant la nova marca estatal («Ciudatans», va dir) o un Rafael Hernando que el qualifica de «Naranjito». Regals que ell i el seu equip de comunicació, liderat per un també jove i espavilat Fernando de Páramo, agafen al vol i acaben d’impulsar fent-los virals a les xarxes socials i més enllà. ¿És un geni? No, però té bon nas, fam per guanyar i, això sí, molta telegènia. No està gens malament en el panorama polític actual, per fer-s’hi un lloc.
(Per llegir l’article a EL PERIÓDICO, cliqueu aquí)
