-
- 30 mai
ICV marca el camí
¿S’imaginen que en un termini màxim d’un any al PSOE fan un congrés federal (que diuen que diuen que en són) i d’allà en surt triat secretari general algú que no hagin ungit les mòmies de sempre, és a dir Felipe, Rubalcaba, Guerra i companyia? ¿S’imaginen que d’allà en surt un líder que capta de veritat la crisi de la política, de les esquerres i de l’Estat espanyol, i es posa a actuar en conseqüència? ¿S’imaginen que l’escollit forma part d’una nova generació amb un nou discurs territorial i federal de veritat? Ja posats, ¿S’imaginen que en cosa de dos anys guanya les eleccions espanyoles però necessita dels partits catalanistes i d’IU per governar? I reblant el clau, ¿S’imaginen que IU, CiU i ERC i ICV posen com a condició de pacte una reforma de l’estructura de l’Estat i un referèndum a Catalunya? ¿S’ho imaginen, tot plegat? Oi que no? Jo tampoc. De fet, veig més fàcil un camí directe a la independència que no pas confiar en tot aquest excèntric seguit de caramboles.
Aquest escenari, però, no treu que s’hagi de posar en valor la coherència dels uns i tot el contrari dels altres. Per exemple, cal reconèixer la coherència d’Iniciativa i d’EUiA i d’IU quant al dret a decidir, del poble català i de qui toqui. Qualsevol partit que es reivindiqui progressista hauria d’assumir això sense manies. Al contrari, s’hi hauria de sumar solemnement, tal i com ahir van voler fer al Congrés Joan Herrera, Cayo Lara i Joan Josep Nuet, tot i que la cosa va quedar poc lluïda per culpa del senyor president de la casa, Jesús Posada, que els va obligar a comparèixer… en un passadís. No hi havia cap cambra lliure, es veu. El bar, per descomptat, es va descartar des d’un primer moment, petat com es veu que ho està sempre.
L’acord i el compromís d’IU i Iniciativa amb el dret a decidir marca el camí. Però no el camí alternatiu al treball que des de Catalunya s’està fent per impulsar la consulta sí o sí i enfilar si cal per la declaració unilateral d’independència. Marca el camí de la clarificació de postures. El camí de la veritat que correspon a l’hora que vivim. O estàs per la consulta o tot el contrari. PSC, escolteu? Pareu l’orella als vostres tradicionals socis naturals? Perquè la constant dutxa escocesa a què sotmeteu el vostre propi electorat, aquell que encara no ha defallit, és inhumana. Ara voto ‘no’ al Parlament, ara ‘sí’. Ara faig campanya pel ‘no’ a L’Hospitalet (assumint que cal que com a mínim hi hagi consulta), ara voto amb el PP i Plataforma per Catalunya, a la mateixa ciutat, en contra de cedir recursos humans i materials del municipi per la hipotètica votació. Aquest no és el camí, està clar. El de les caramboles pinta que tampoc. En resta un, força clar.
(Per llegir l’article a El Singular, cliqueu aquí)
