Líders, equips i viceversa

  • Líders, equips i viceversa

    Mariano Rajoy i Artur Mas són cara i creu en molts aspectes. Per exemple, del president espanyol, quan es parla del seu equip a la Moncloa, n’hi ha que versionen aquella mítica frase del Cantar del mio Cid i diuen: «Déu, quins bons vassalls, si tinguessin un bon senyor». De Mas en diuen el contrari, sobretot veus crítiques del propi partit amb l’entorn del president a Palau: «Està massa sol i poc assistit amb eficàcia en un moment molt cru». ¿Els uns tenen ganes d’estar en el lloc de Rajoy i els altres en el de l’equip de Mas? ¿O tenen potser un punt de raó?

    A la Moncloa, la vicepresidenta i portaveu, Soraya Sáenz de Santamaría, «és la jefa de tot». On no arriba ella, ho fa el seu equip, farcit d’advocats de l’Estat. «En aquest govern manen i controlen els advocats de l’Estat», explica un bon coneixedor d’aquell ecosistema. A banda de Soraya, també és del ram, entre molts altres alts càrrecs, el seu gran coordinador, el subsecretari de Presidència, Jaime Pérez Renovales, l’autèntic cervell ordenador de la vice.

    Amb Soraya i Renovales, el pinyol monclovita (Gabinet de Jorge Moragas a banda) es completa amb José Luis Papi Ayllón, el català secretari d’Estat de relacions amb les Corts, junt amb María Pico, cap de gabinet de Sáenz de Santamaría, i Miri Barrera, la seva adjunta. Ayllón no només fa de connexió amb el Congrés, sinó que és un multiús a l’ombra valuosíssim per a SorayaPicos i Miri controlen bé la comunicació de la vice però Carmen Martínez Castro, secretària d’Estat de Comunicació, no les deixa fer amb el conjunt del govern. «Malgrat tot rutllen al servei del seu no-líder», diu un assessor extern del PP. I rebla: «Tiren malgrat ell com un rellotge».

    En contrast, a Catalunya, des de les files de CiU, n’hi ha que comencen a trobar a faltar acció i coordinació a Palau: «El president no pot fer-ho tot. El moment és massa crític i el desafiament massa contundent, i se’l veu massa sol». Segons un dels seus fidels, «ni el soci d’Unió, ni el soci d’Esquerra, ni el seu equip a Palau no l’ajuden prou. Els dos primers quant a lleialtat, i els últims quant a eficàcia». Hi ha nostàlgics de l’època en què l’avui conseller de Justícia, Germà Gordó, ocupava la Secretaria del Govern. Ara, en el seu lloc, hi ha Jordi Baiget, home de la més estricta confiança del conseller de la Presidència,Francesc Homs, i director general de Coordinació Interdepartamental en temps de Gordó. «Llavors Baiget executava metòdic, però a les ordres de la mà de ferro d’en Germà, que ens posava a tots en solfa», assumeix un assessor d’un departament clau, que rebla: «Hi havia sensació d’acció. Ara no».

    Tot no es pot tenir a la vida, diuen. Però potser Mas o l’equip de Rajoy acaben algun dia decidint que això no és del tot cert.

    (Per llegir l’article a EL PERIÓDICO, cliqueu aquí)