-
- 07 oct
Compte amb les tenebres
Estigueu atents dimecres que ve als resultats de l’últim sondeig del Centre d’Estudis d’Opinió (CEO). Com és tradició després del debat de política general, projectarà la valoració ciutadana sobre aquesta cita clau al Parlament. En aquesta ocasió, per la transcendència del moment, el pols del carrer interessa especialment als polítics. Però, a més, el baròmetre de dimecres també incorporarà una part de l’estudi dedicat a la intenció de vot (sense projecció d’escons). Sembla que va en la línia del que han anat apuntant aquestes últimes setmanes diferents sondejos a la premsa. I això preocupa a Sant Jaume. Més encara després del desacord a cor obert que han protagonitzat els partits independentistes.
La preocupació és doble. Primer, es constata que la majoria absoluta de CiU no es pot donar ni de bon tros com una cosa feta, malgrat que a Palau s’observen amb optimisme el moment polític, els sondejos i la tendència que apunten. Consideren que la campanya i una valorització de la figura d’Artur Mas pot acabar de donar l’empenta que necessiten per aconseguir la «gran majoria» a què aspiren.
La figura presidencial jugarà un paper clau en campanya, fins al punt que entre el seu equip d’estrategs s’ha arribat a valorar la hipòtesi de si seria oportú fer com el gallec Núñez Feijoó ara o Pasqual Maragall el 1999, és a dir, que en el cartell electoral la figura del candidat sigui el que primi, fins i tot sense necessitat que hi apareguin les seves sigles, en aquest cas CiU. Concepte: «El president de tothom», ara i encara més després del 25-N. «Per fer el que hem de fer com a país en aquest moment crucial, necessitem una majoria molt àmplia», defensen a la federació nacionalista.
Així, que les enquestes encara no apuntin una majoria absoluta de CiU preocupa en el partit de Mas, però relativament. El que inquieta de veritat són la fortalesa i la consistència dels aliats naturals amb què haurà de comptar en aquest camí. Aquesta setmana, l’Esquerra d’Oriol Junqueras ha caigut en la trampa teixida per un admirador del qui va ser gran estrateg i spin doctor de Tony Blair. Alfons López Tena s’identifica molt amb Peter Mandelson, que va ser conegut al seu dia per la premsa britànica com The Prince of Darkness, el príncep de les tenebres. I amb la seva mirada actua. Aquesta setmana tenia projectada una estratègia win-win. Guanyava amb acord i guanyava sense. No el volia. Junqueras tampoc. Però mentre aquest havia dipositat esperances en ell en la seva primera fase, López Tena bàsicament buscava el que ha obtingut. Esquerra no. I s’ha notat massa. ¿Estan preparats per al que ve? Això preocupa CiU.
(Per llegir l’article a EL PERIÓDICO, cliqueu aquí)
