PETER MANDELSON

Hi ha assessors que protegeixen un líder. I després hi ha Peter Mandelson: l’home que va entendre que, abans de governar un país, calia redissenyar la marca del partit que volia governar-lo.

No era el més carismàtic. Ni el més estimat. Però mentre molts encara feien política amb esquemes dels anys setanta, Mandelson ja pensava en relat, percepció i control de l’agenda.

Amb Tony Blair va construir el New Labour: una esquerra que parlava el llenguatge de la modernitat, de l’ambició i de les classes mitjanes sense renunciar del tot a la seva identitat.

Mandelson va entendre abans que molts que la política contemporània es jugaria tant als platós i als titulars com als parlaments. Per això cuidava cada detall: el missatge, el tempo, la imatge i fins i tot la contradicció.

El van anomenar “el Príncep de les Tenebres” perquè operava millor entre bastidors que sota els focus. Era sofisticat, calculador i extraordinàriament eficaç. Sabia que el poder no només consisteix a tenir raó, sinó a aconseguir que el país senti que vas un pas per davant.

Perquè els grans spin doctors no només defensen un projecte polític. A vegades el reinventen completament perquè torni a ser electoralment possible.

Avui, tornar a Mandelson és entendre el moment exacte en què la política va començar a funcionar com una batalla permanent pel relat.

– Docu sobre ell: “Peter Mandelson: The Real PM?”
– Llibre seu: ‘The Third Man’

Com la del Papa Benet XVI i Georg Gänswein…

O com una de mítica de Tony Blair amb Alastair Campbell…

O com una de nostrada d’Oriol Junqueras amb el seu cap de gabinet, Lluís Juncà, la nit que va segellar el pacte de legislatura amb Artur Mas a Sant Jaume…

Va! I una de dones (amb poca líder mundial i assessora annexa a l’abast). Aquesta post-trajecte de n’Angela Merkel i la seva dircom Eva Christiansen…