Jordi Pujol: Carme Alcoriza. La va contractar als inicis de Banca Catalana i s’ha mantingut al seu costat fins aquest juny de 2013. Aquí l’article d’en Cuyàs, per fer-vos-en una idea ràpida i bona. I només apuntar que a més de cap de secretaria del president, durant força anys va ser també la cap del gabinet de Pujol. Ella en controlava l’agenda i n’ha estat la gran guardiana de secrets que ja s’ha encarregat que restin així malgrat una redacció de llibres de memòries de Pujol que ella mateixa ha contribuït a fer possibles. Durant molts anys (sobretot els de les majories absolutes però no només) Pujol era incontestable pels seus. Per ben bé tots menys per Alcoriza i pocs més que, com ella, el podien amonestar si s’esqueia.

Pasqual Maragall: Marta Grabulosa. Treballava a l’Ajuntament en l’equip del cap de gabinet de l’alcalde Maragall, Xavier Roig. Quan Maragall ho va deixar i va fer un parèntesi a Roma, en tornar, a peu d’avió l’esperava Grabulosa, i el va acompanyar en el desert de l’oposició, abans i tot de ser diputat, i ja després durant tot el seu mandat com a president. Igual com Alcoriza va assumir el paper de cap de gabinet de facto i cap de secretaria del president. Actualment és a l’equip del cap de l’oposició a l’Ajuntament de Barcelona, Jordi Martí (PSC). Té Twitter.

José Montilla: Pili Lara. Va començar amb ell quan Montilla va assumir l’any 1994 la Secretaria d’Organització del PSC. I d’aquí, sempre al PSC amb ell, fins que el va acompanyar a Palau, a Presidència. Era la gran coordinadora de l’agenda del president. “I una tomba”, en diuen membres de l’equip de Montilla. Ella era la gran interlocutora de “les trucades interessants” per al president. El va seguir a l’Oficina d’expresident, tot i que actualment exerceix les funcions de secretària de màxima confiança de l’actual primer secretari del PSC, Pere Navarro.

Artur Mas: Anna Arbalat. La cap de secretaria de l’actual president l’acompanya en les seves tasques des que ell va accedir a la conselleria en cap, en l’últim Govern de Jordi Pujol. Després va seguir amb ell durant tot el desert de l’oposició, a la seu de CDC de Còrsega, fins que l’any 2010 Mas va accedir a la presidència de la Generalitat, on ella exerceix actualment.

Adolfo Suárez: Carmen Díez de Rivera. Cap de secretaria de Suárez d’ença del 1969, amb ell de Director de Radio Televisión Española. La dona més important per a Suárez junt amb la seva dona, Amparo Illana. Un fet que uneix aquesta peça clau per a un president amb moltes de les seves companyes d’alta responsabilitat. La proximitat a Suárez (i la gran bellesa de Díez de Rivera) val a dir que van disparar mil rumors sobre la seva relació. I això va continuar quan Suárez va accedir a la presidència del govern espanyol i la va nomenar la seva Directora de Gabinet. Va cessar un any després, poc abans de les eleccions al Congrés. La van conèixer com “la musa de la Transició“. Ella, dona d’esquerres, va ser l’enllaç de Suárez amb Santiago Carrillo. S’hi va entrevistar primer, camí de la legalització del Partit Comunista. D’aquí que ella assumís el preu polític d’aquest gest poc abans de les eleccions amb el seu cessament. Tot pel cap. Va morir l’any 1999.

Leopoldo Calvo-Sotelo: Lucila Martín Torrejón. “Vivia, treballava i actuava en funció de Don Leopoldo, com ella s’hi dirigia, per qui sentia veritable adoració”, n’han escrit. Tota una vida treballant amb i per a ell, també quan era ministre i quan va accedir a la presidència del govern espanyol.

Felipe González: Piluca Navarro. Sempre discreta i fidel, fins i tot en els pitjors anys del felipisme, els anys de la crispació i dels diferents processos judicials que se’n van derivar. Va ser la cap de secretaria de Felipe González a La Moncloa. L’any 1982 va entrar a treballar al Gabinet del president del govern espanyol, primer a la secretaria general i després com a responsable d’aquest departament. Abans havia treballat a la SER i Cambio 16. Gran organitzadora de l’agenda de González, quan l’any 2013 va morir, d’ella en van destacar la lleialtat, l’eficàcia i discreció. Molt típic de les secretàries. En van dir: “Va ser la responsable del joc d’agendes del polític que, en un llarg període de temps, més poder va tenir a Espanya”.

José María Aznar: Milagros Rodríguez. Ha mort aquesta setmana. D’ella n’han escrit: “Hi ha persones que viuen la seva pròpia vida i altres que consagren la seva a una missió, a una idea o a una persona. Milagros era d’aquestes últimes”. Ho va fer amb Aznar des que el va conèixer, essent molt jove, a la seu d’Alianza Popular. Allà va viure els temps convulsos d’Hernández Mancha, la tornada de Fraga i l’aterratge d’Aznar. La van assignar a la secretaria de la presidència, junt a Marisa Granja, i des de llavors no es va separar del líder del PP ni un sol dia fins que l’any 2004, en abandonar la Moncloa, Aznar va anar a la Faes i ella, marcada per la seva greu malaltia, va tornar a un despatx del partit.

José Luís Rodríguez Zapatero: Gertrudis Alcázar Jiménez. Gertru. Definida com a “eficient, llesta, amable, simpàtica, correcta, molt lleial i rodona”, abans de treballar per a Zapatero havia estat secretària amb Joaquín Almunia i de Manuel Chaves al PSOE. Amb ZP va començar quan ell va assumir la secretaria general del partit, l’any 2000. A Moncloa era l’enllaç directe amb el president. El gran filtre de tota trucada que hi arribava i anava dirigida a Zapatero. Ara segueix amb ell i per exemple s’encarrega de desmentir que les seves filles hagin trepitjat mai El Club de Campo.

Mariano Rajoy: Ketty Satrústegui. Va substituir na Rosa, la secretària de tota la vida de Rajoy, de la mà de Jorge Moragas, el seu home de confiança d’ençà del 2008 molt especialment. Moragas es va proposar muntar un equip compacte i actualitzat que impulsés el projecte Rajoy, i això va passar en part també per fitxar aquesta secretària que parla idiomes i és una experta en xarxes socials. El seu paper, com el de moltes altres de les citades, va més enllà del típic d’una secretària.

Què? Grans guardianes del missatge, eh? Màxima proximitat, màxima confiança (també per dir-li al líder allò que altres no gosen), lleialtat (també en els moments més crus), sacrifici, màxima entrega, discreció, organització, eficàcia… Total, un tresor. Imprescindibles. 

La setmana vinent més!