Pobresa energètica i Xavier Domènech

Aquest dijous, a “El Debat de la 1″ hem fet anàlisi de l’entrevista a Xavier Doménech, portaveu i diputat  d’ ‘En comú Podem’, el dia que a les Corts Generals s’ha celebrat l’obertura solemne de la legislatura.  Però també hem fet anàlisi de l’actualitat política amb força intensitat sobre la pobresa energètica a partir del cas de la dona morta aquesta setmana en un incendi a Reus. A plató, amb el director i conductor del programa, Quim Barnola, i un servidor debatent amb Jordi Mercader, Nacho Martin, Martí Saballs, Maria Vila i Andreu Mayayo.

Obre jornada amb un cafè de bon matí i després té clar que n’hi haurà uns quants més, “massa”, al llarg del dia. Es justifica dient que en realitat allarga molt els cafès: “Vaig amb la tassa a la mà durant moltes hores“. I el seu punt gourmet amb el cafè ho demostra amb una preferència clara: “Tallat o amb llet, a Itàlia sol”. Aquest link italià.

No és de les preceptives “cinc àpats al dia”, sinó de tres. Al matí, quan té temps, s’anima amb un entrepà (de fuet, xoriço o botifarra blanca), i quan no, magdalena acompanyada del seu cafè. El menjar del migdia, darrerament, va de menú, i a la nit acostuma a no perdonar: a casa. Per menjar, acompanya amb cervesa o vi blanc, i de nit és d’aigua.

El seu restaurant i plat ideal ja no existeixen. De què anava? “Esqueixada” de bacallà. Al restaurant del far de Sant Sebastià, entre Palafrugell i Tamariu. Hi intentava anar un cop l’any, “fins que un any l’esqueixada era bona però ja no absolutament extraordinària”. Va preguntar i va resultar que el cuiner havia anat a treballar a França. No li van saber dir on, així que aquell “quedarà com un plat mític” per Domènech.

Darrerament, amb la seva etapa de diputat a Madrid estrenada fa poc, ha anat a molts restaurants, però no destaca cap especialment, pel ritme que hi viu, tot i que confessa que sobretot té consciència d’haver menjat coses bones en alguns llocs on ho ha portat Íñigo Errejón.

Plats destacats? Això sí: li encanten els spaghetti frutti di mare fets en un barri de Venècia ( “que intento imitar i que amb si fer-ho força bé”, assegura). També li encanten els spaghetti a la putanesca, “però aquests (com el seu origen) són més de batalla”.

El peix li agrada gairebé tot, però “per motius biogràfics” diu que la truita sempre té un lloc especial en el seu podi. Pels mateixos motius (en aquest cas una temporada llarga a Nicaragua), li encanten els fesols amb arròs ( “abans no els podia suportar”). I de la seva terra, té predilecció especial per l’arròs negre i l’arròs a banda. I les carns? Li agraden gairebé totes, especialment el llom a la sal, encara que recorda amb gran afecte el ossobuco com a “plat d’infància”.

De quan menja fora, diu valorar especialment “algunes coses índies de les que sóc incapaç de saber el seu nom” però que considera extraordinàries. Li agrada la moussaka i menjar libanès de la qual tampoc sabria dir el nom de res en concret (encara que li encanti).

Per a les postres sempre es queda amb el tiramisú, “encara que mai trobo el que em feia una amiga italiana”, afegeix amb aquest punt de nostalgia.

(Per llegir l’article a GASTROTALKERS, cliqueu aquí)

El Debat de La 1 – Les eleccions generals vistes des de l’esquerra – 19/05/2016

Aquest dijous, a “El Debat de la 1″ hem fet anàlisi de l’entrevista a Xavier Domènech, candidat a les eleccions del 26-J i hem fet anàlisi de l’actualitat política amb força intensitat en la necessitat o no, l’efectivitat o no,  d’unes eleccions d’aquestes característiques vistes des de l’Esquerra.

A plató, amb el director i conductor del programa, Quim Barnola, i un servidor debatent amb Joan López Alegre, Anna Arqué, Rafa López, Andreu Mayayo i Jordi Mercader.

Aquesta setmana, en una entrevista al “Polièdric” de Catalunya Informació, el líder d’En Comú Podem al Congrés, Xavier Domènech, ha assegurat que el pacte d’investidura entre el PSOE i Podem serà impossible mentre els socialistes no renunciïn a la seva aliança amb Ciutadans i també ha afirmat que el partit d’Albert Rivera continua treballant per la gran coalició amb el PP. En vam estar paralant intensament i aquí us en deixo el vídeo.

El debat d’investidura de Pedro Sánchez

Aquest dijous, a “El Debat de la 1″ hem analitzat el debat d’investidura i les possibles vies polítiques futures de pacte. Però també vam poder entrevistar a Xavier Doménech, i la presidenta del Partit Popular de Catalunya i secretària primera de la Mesa del Congrés de Diputats, Alícia Sánchez-Camacho, per saber l’orientació i la justificació del seu vot de cara a la segona votació de divendres.

A plató, amb el director i conductor del programa, Quim Barnola, i un servidor debatent amb Joan López Alegre, Toni Bolaño, Esther Vivas, Andreu Mayayo i Nacho Martín.

I en mig de tan mal rotllo i crispació reconcentrada, ahir al Congrés dels Diputats, un petó. El de Pablo Iglesias i Xavier Domènech. Un amic gai em va enviar un whatsapp: «Jo si veig moltes estampes més així em torno hetero, ¿eh?». I li vaig contestar que si hagués publicat algun tuit similar referit a alguna de les diputades de la CUP li haurien caigut els insults i les acusacions de sexisme pertot. El vaig animar a piular-ho. No ho va fer. Però no calia, les xarxes ja havien cremat de sobres amb el petó. Era de preveure. Perquè Iglesias i els seus saben perfectament allò que impacta. I és trist que a aquesta alçada del segle XXI un petó entre dos homes ho faci, però, a l’estampa, el millor era la cara de l’encara ministre Alfonso Alonso: demostrava que sí, que encara hi ha a qui això sorprèn. Podem és efectiu. ¿Només en això? ¿Només a impactar?

La supervivència de Rajoy

Cada vegada més, els ciutadans busquen unir el seu vot explícitament al concepte d’utilitat. Si l’opció que han decidit recolzar a les urnes no la projecta de manera suficient, trigaran menys a abandonar-la. I ahir en això Iglesias va obrir un trau que li serà difícil de suturar, en la seva credibilitat com a opció política sinònim d’utilitat per als que volen canvi. Pedro Sánchez no podia insistir més a fer explícita i a mirar d’engrandir aquesta ferida. Perquè el líder socialista (cada vegada més ficat en aquest paper, sobretot en el de líder) tenia clar que havia de buscar el cos a cos amb Mariano Rajoy, especialment per posar en evidència que el seu gran antagonista (i per tant el de l’esquerra) és algú que, sense fer res en especial, pot tenir una opció de sobreviure políticament a aquest moment estrany de la política espanyola, si així ho decideix Iglesias i no facilita un govern alternatiu.
Això espera el PP. Això esperava ahir Rajoy fent acudits a la tribuna d’oradors i també des del seu escó, sense fumar un dels seus estimats cigars perquè al Congrés això no es pot fer, però sí mastegant xiclet o llepant un caramel, amb el seu habitual aspecte d’estar-se fotent de tot una mica. Fumant (metafòricament) i esperant estirat a l’estil de Sarita Montiel tot cantant El último cuplé. I el que és més estrany és que ara espera Iglesias. Podria ser el seu galant sorpresa. Amb ell no hi haurà petó explícit, però ni falta que farà.
Repartiment de papers

Els votants que van optar per Podem per forçar un canvi, independentment de l’eix dreta-esquerra, i els que ho van fer a Catalunya per una alternativa a la teràpia fallida que apliquen PP i PSOE enfront de la voluntat generalitzada de votar i decidir en llibertat, tenen avui menys motius per creure en Iglesias. I això, fotos a banda; i això, amb Rajoy estirat i amb Sánchez tirant de retòrica buida i poca cosa més. Amb Albert Rivera fent-se el responsable i l’home d’Estat, en el que ahir es va veure que és el clar repartiment que ha pactat amb Sánchez: tu a Boston, jo a Califòrnia. Tu a ser l’opció útil de canvi per al centreesquerra, jo per al centredreta. I Rajoy, que ho sap, anava darrere Ciutadans, darrere qui pensava fa quatre dies que seria el seu soci natural, però ja (com la resta) amb el xip de noves eleccions al cap. ¿Comicis per a què? ¿Utilitat? Per al PP, la de tenir una opció de supervivència. ¿Per als altres? Reclamacions, si ens porta a això, al senyor Iglesias.

(Per llegir l’article a EL PERIÓDICO, cliqueu aquí)

Aquest dijous, a L’Oracle de Catalunya Ràdio, hem parlat amb Xavier Domènech, diputat d’En Comú Podem, i també hem fet tertúlia d’actualitat amb Marta Lasalas, Manuel Milián Mestre i un servidor. Aquí us en deixo l’àudio.

La incògnita dels pactes a Espanya

Aquest dijous, a “El Debat de la 1″ hem analitzat  la situació política a Espanya, un cop comprovat les dificultats que hi haurà per a investir president Mariano Rajoy o Pedro Sánchez, o bé anar a unes eleccions anticipades. I també vam poder entrevistar a Xavier Doménech, portaveu  d”En Comú Podem’

A plató, amb el director i conductor del programa, Quim Barnola, i un servidor debatent amb Joan López Alegre, Toni Bolaño, Andreu Mayayo, Maria Vila i Rafael López.