El president Pasqual Maragall, passat el seu mandat, va arribar a confessar en petit comitè quina era la seva tàctica durant el seu govern tripartit per tenir entretinguts els seus socis d’Esquerra i així mirar d’evitar que li provoquessin “focs”: “Donar-los molta feina”. Tenir-los ocupats, vaja. Aquesta era la idea. Un procedir que Maragall va abraçar potser massa tard (i val a dir que de forma poc efectiva) quan ja el seu govern havia estat rebatejat per propis i estranys com un “Dragon Kahn”. Les peces que conformaven el Govern (no només a causa d’ERC) no acabaven d’encaixar i, com passa habitualment, els seus integrants es limitaven a carregar les culpes en la comunicació.

Matar el missatger és en aquest sentit un clàssic polític, molt especialment destinat a voler amagar problemes més de fons, de gestió política. “No ens hem sabut explicar bé”, “els mitjans han generat molt de soroll” i mil i una excuses de mal pagador més, són allò típic que un portaveu acaba havent de dir en sala de premsa o a peu de micro, quan ja és massa tard i el mal ja està fet.

Amb el tripartit, el problema de fons era que aquesta denominació va quallar per damunt de la de “govern d’entesa” o altres provatures que van intentar vendre els estrategs de comunicació de l’Executiu. ¿Per què? Perquè l’entesa no s’hi intuïa, i en canvi sí un engendre composat per tres formacions polítiques que sovint es veia que anava cadascuna per la seva banda. Aquest és un repte que el govern del president Carles Puigdemont amb Esquerra haurà de conjurar des del minut u, perquè alguna pista de fins a quin punt poden caure en repetir errors del passat ja l’han donat aquesta setmana.

Serà un dels reptes, entre d’altres, del Secretari de Comunicació, Miquel Martin Gamisans, i del director general de Comunicació, Jaume Clotet. En el govern d’Artur Mas, amb Josep Martí Blanch i Jordi Cuminal (en els càrrecs respectius), la de mantenir la coherència de discurs entre departaments va ser una obsessió, i així cada dimarts, quan els consellers es reunien a Palau, els seus directors de comunicació (tots) ho feien també per coordinar-se, uns pocs metres enllà. Aquesta setmana, dimarts, els directors de comunicació d’Esquerra ja van ser cridats a reunir-se a Calàbria, a la seu d’ERC. I aquesta segurament no és la idea. O no només, com a mínim, si el que es vol és que els debats mediàtics, en conjunt, no arrosseguin l’agenda del govern, sinó al revés. Fàcil, per sort, un Executiu no ho té mai, en aquest sentit. Però si ni tan sols ho intenta, gran error de partida.

(Per llegir l’article a EL PERIÓDICO, cliqueu aquí)