Va dir ahir Pere Aragonès que per “primera vegada en molts anys no hi ha les mateixes cares al capdavant del Govern de Catalunya”. Tenint present que ERC va accedir al govern Maragall el 2003, va repetir amb Montilla el 2006 fins al 2010 i va tornar-hi el 2016 amb Puigdemont i el 2018 amb Torra, potser el president hauria pogut singularitzar en ell, en la seva cara al capdavant del Govern, com la gran novetat que volia destacar.

I si Maragall va ser el president de l’Estatut, Montilla el de la sentència de l’Estatut, Mas el del 9-N, Puigdemont el de l’1-O i Torra el de la pancarta, Aragonès ja vam veure ahir que bé podria ser el de la taula, de moment de diàleg i ja veurem si de negociació.

Però fer de la taula el gran bé a defensar, quan només hauria de ser una eina, no una bandera, genera les desconfiances que ell mateix va admetre ahir al Parlament. No ho tindrà fàcil. Com cap dels seus més recents predecessors. Cap novetat.

(Píndola d’opinió per a El Món a RAC1)

Si en el darrer missatge de Cap d’Any del president Carles Puigdemont es veia rere seu una porta mig oberta (a una possible solució, es va interpretar), ahir el president Quim Torra es va dirigir als catalans davant una porta ben tancada. I si fa uns dies, en la seva trobada amb Pedro Sánchez, els van restar protagonisme unes flors grogues complementades pel cap de Protocol de Moncloa per unes altres de vermelles, ahir rere seu hi havia un bon ram de flors grogues. Soles.

I va citar Robert Kennedy, líder inspiracional i referent internacional per la lluita dels drets socials on n’hi hagi. I va citar Josep Pallach, líder durant la Transició del PSC-Reagrupament. I, de fet, a això m’ha sonat el missatge de Torra. A una certa crida perquè 2019 sigui l’any del reagrupament de forces i de persones, en clau independentista i de país, davant del que vindrà. Unitat davant les envestides que vindran. Sabent que no és gaire inspirador com ho eren els Kennedy, ahir Torra va mirar de fer diana en la ment dels catalans per la via pràctica.

(Per llegir i escoltar l’àudio del meu bitllet d’opinió d’avui a “El Món a RAC1″, cliqueu aquí)

Final de setmana política, amb el desenllaç de la trobada/cimera entre el govern català i l’espanyol, amb posterior Consell de Ministres amb relativa “normalitat”. N’hem parlat al “Tot es Mou” de TV3. Aquí us en deixo el vídeo.

Aquest divendres que semblava que s’havia d’acabar el món a Barcelona amb la reunió del Consell de Ministres de Pedro Sánchez, he pogut comentar en directe que no ha estat així, al programa Espejo Público, presentat per Susanna Griso. Aquí us en deixo el vídeo (amb un servidor a partir del minut 2.50.00 aprox).

Cimera? Trobada? Es farà? Sí? No? Amb Torra i Sánchez sols o acompanyats? A dos dies de l’aterratge del president espanyol i el seu govern a Barcelona, encara amb aquests debats… malgrat que tots sabem que aquesta hi serà. N’hem parlat al Vespre 24. Aquí us en deixo el vídeo.

Avui hem obert “El món a RAC1″ amb Brad Pitt, i de fet també l’hem tancat amb “l’ull de poll” i un esment a apunt de servidor sobre ell. Pel mig hem parlat de política i del Suprem, és clar. Aquí us en deixo l’àudio.

Avui al Bàsics de betevé, hem fet cara a cara amb Xavier Fina sobre la polèmica pel Consell de Ministres que es farà a Barcelona el proper divendres, 21 de desembre, i la crida de Joaquim Forn a la mobilització pacífica. Aquí us en deixo el vídeo.