Avui al Bàsics de betevé, hem fet cara a cara amb Xavier Fina sobre la polèmica pel Consell de Ministres que es farà a Barcelona el proper divendres, 21 de desembre, i la crida de Joaquim Forn a la mobilització pacífica. Aquí us en deixo el vídeo.

Avui al “Tot es Mou” de TV3 hem obert amb la companyia d’un metge que ens ha parlat dels riscos per a la salut dels presos polítics que estan fent vaga de fam ja de fa dues setmanes. I després hem parlat d’un nou reportatge de la factoria Jaume Roures sobre el procés i de les negociacions per la trobada Torra-Sánchez. Aquí us en deixo el vídeo.

Tothom ho sap, que a Iniciativa suporten Ada Colau (i també Pablo Iglesias) per pura necessitat i instint de supervivència, però que no els poden veure. Ja fa molts mesos que gent d’aquest partit va començar a fer córrer que Colau bàsicament allò a què aspira és a ser presidenta d’Espanya. Com dient que això de ser alcaldessa de Barcelona li fa una il·lusió totalment descriptible. De bon rotllo. Ahir, dilluns, les cúpules dels respectius partits tenien les clàssiques reunions d’obertura de setmana i després la tradicional roda de premsa. A Iniciativa, preguntats a tomb de la vaga del metro en plena setmana del Mobile World Congress a Barcelona, bàsicament van aconseguir dir que Colau s’hi ha implicat en primera persona com no van fer altres alcaldes. I algú podria dir-los que si això és el millor que tenen a dir de Colau en aquest afer, és escàs.

Si en anteriors ocasions l’alcalde de torn no va implicar-s’hi tant però no hi va haver vaga, el primer que ens ve al cap és que potser millor que s’hi impliquin els respectius equips i els que en saben. Però aquest no és el fons de l’assumpte. Perquè, certament, que l’alcaldessa Colau s’impliqui en primera persona en una negociació com aquesta (com ens volen vendre) no diu tant d’ella com poc dels seus predecessors, en cas que no ho fessin. Oi que m’entenen? El normal a què aspirem els ciutadans és que davant d’un possible problema que ens afecti a la majoria, l’alcalde s’hi aboqui a totes. No és un plus, són uns mínims. Però ja si tot això es queda a més bàsicament en un gest, sense resultats que hi acompanyin, hi ha el perill evident que Colau s’encaselli en una tipologia de dirigent polític molt aficionat a la foto opportunity. 

Ada Colau té a l’oposició municipal gent important. Quim Forn, ara liderant de facto el grup de CiU, té l’Ajuntament al cap, ell que el pilotava des d’un segon pla en l’etapa de Xavier Trias com alcalde. I té un Jaume Collboni i un Alfred Bosch amb ambició, que en breu podrien entrar al govern municipal, i així disputar quota de pantalla (i de foto, i de pressupost, i de gestió) a l’alcaldessa. Per tant, Colau haurà de saber trobar el seu espai, i fer compatible el seu relat combatiu amb conseqüències pràctiques (i positives) per als ciutadans barcelonins.

De moment, el fet que ella i allò que representa socialment i políticament estigui al capdavant d’un ajuntament com el de Barcelona, gestionant realitat i problemes gruixuts com el de la vaga del transport, ja ha fet un gran bé. La CUP ahir li retreia que allò que ara defensa des de la poltrona del poder en la seva negociació amb els sindicalistes ho hauria criticat d’haver fet el mateix un govern de Convergència, per exemple. Són banderes de demagògia i d’oportunisme polític i de superioritat moral que als de Barcelona en Comú ja no els quedaran. No amb una mínima credibilitat, com a mínim. I això és bo. Com en general, de moment, això d’Ada Colau a l’Ajuntament. Ha fet caure tòpics. Ara, a més, caldrà veure si també sap construir en positiu.

(Per llegir l’article a Món.cat, cliqueu aquí)