Ah! I amb apunt sobre Mitólogos i el déu Dionís. Aquí, al web, trobareu la notícia sencera, i us adjunto el format reduït que va sortir-ne en el format paper:

Aquest dissabte, presentació de Mitólogos al Cercle Sport Figuerenc, con el alcalde Jordi Masquef y el ex alcalde Santi Vila. Lujo de cicerones y de público fantástico, con el que pude tener un intercambio de opiniones muy agradable durante el acto, y luego durante el tramo de firma de ejemplares.

En Xavier Grasset, mític presentador de can TV3, ara a La Selva, m’ha fet una entrevistassa on he pogut compartir algunes reflexions i la tesi de Mitólogos. Gran moment. Aquí us en deixo el vídeo.

Aquest dimarts, presentació de Mitólogos al Círcol de Reus, de nou amb una fantàstica convocatòria i participació del públic reusenc. Moltíssimes gràcies a tots, Canal Reus incorporat, on en Jordi Olària em va fer una entrevista per parlar del meu assaig, que aquí us deixo, junt amb l’entrevista que aquell dia va publicar el diari Més, i la notícia que l’endemà va sortir al Diari de Tarragona.

En marc Giró, un dels homes del dia (pel seu fitxatge per La Sexta), m’ha fet una de les seves entrevistes-tempesta a cal Vostè Primer de RAC1. Un goig, perquè és com aquella canalla que fa les preguntes que semblen més innocents, però que sovint són les més punyents. M’ha encantat, per explicar la tesi (i la causa) de Mitólogos: Qui crea els mites moderns? Qui són els spin doctors? Són tot màscara, els líders polítics? “Comprem” productes (també polítics) que ens fan creure que necessitem… i no? És més cosa dels de dretes? No ens cau la cara de vergonya, d’estar només per la imatge? Hem de ser tots plegats una mica més responsables? Al final, el meu llibre ofereix eines al servei d’aquells que s’hi vulguin posar. Aquí us en deixo l’àudio.

Will és un oracle arcaic
Com la Pitia de Delfos, no decideix el missatge: l’encarna. Adormit, posseït, connectat. El Mal parla a través d’ell. No actua, revela. L’inconscient com a via del sagrat… i del monstre.

Eleven és tragèdia grega en estat pur
Un ressò de Prometeu (el foc robat) i d’Orestes (culpa heretada). Poder nascut de l’error humà. Heroïna, sí, però també residu d’un pecat que exigeix ​​càstig.

Vecna ​​no és caos: és Hades sense equilibri
Senyor de l’inframón psicològic, governa a partir del dolor acumulat. Com els déus antics, no crea el mal: l’administra. El càstig com a forma d’ordre.

Max viu una catàbasi clàssica: baixa a l’infern i en torna
Com Orfeu o Enees, torna transformada. Ja no lluita: sap. Als mites, qui veu l’Hades per dins no sempre empunya armes, de vegades aporta memòria.

Hopper és un Hèracles tardà
Força, resistència i feines impossibles que ningú més no pot assumir. Baixa a l’infern (literalment), no pas per glòria, sinó per amor. L’heroi que aguanta quan ja no queda èpica.

Joyce és Demèter en dol
Una mare que desafia l’ordre del món per recuperar el fill de l’inframón. La sèrie comença amb el crit. Com en el mite, quan una mare perd el fill, el món es descompon.

Mike funciona com un Teseu emocional
No és el més fort ni el més savi, però sosté el fil. Estima, guia, espera. En un laberint ple de monstres, la seva arma no és pas l’espasa: és la lleialtat.

Dustin és Hermes
Mediador, traductor, pont entre mons. Entén allò incomprensible i ho fa narrable. Als mites, Hermes acompanya els vius i els morts. A Hawkins, connecta ciència, humor i horror.

Lucas encarna Ares humanitzat
Valentia, acció, conflicte. Però no glorifica la guerra: la pateix. Aprèn que la força sense direcció destrueix allò que intenta protegir. El guerrer que descobreix el cost real del combat.

Steve és una relectura d’Aquil·les
Comença com a heroi narcisista i acaba com a protector sacrificial. No cerca fama, vol cuidar. El taló no és l’orgull, sinó la por de no estar a l’altura.

Robin és Atenea 

Intel·ligència estratègica, llengua esmolada, lucidesa irònica. No venç per força, sinó per comprensió. En un món d’impulsos i traumes, representa la claredat que permet sobreviure al caos.

Com a l’èpica grega, ningú venç sol
Stranger Things és una odissea coral: oracle, herois, guerrers i testimonis. El mite no viu en un protagonista, sinó a la comunitat que resisteix.

Per tot això (també) Stranger Things connecta amb tantes persones. Perquè ens explica històries que, sense necessitat de saber d’Història, entenem. Perquè, en el fons, sota un cablejat invisible, els constructors de mites moderns ho deuen tot als primers Mitòlegs.

Aquest dissabte, presentació fantàstica a Llagostera, la vila de l’amic Sergi Miquel, autor d’un llibre, Arquitectura y poder, que hem fet dialogar amb el meu assaig Mitólogos. Moderats i conduïts per Ramon Soler, ha estat una estona estimulantíssima i ben envoltada d’amics com la família Miquel-Valentí, en Jordi Bosch o en Sergi Mir, alcalde de Caldes de Malavella, que entre el públic seia junt amb l’alcalde de Llagostera, Narcís Llinàs.