Aquest dimarts, a Els Matins de TV3, taula d’actualitat on hem parlat sobre la declaració de l’exministra Ana Mato en el judici del cas Gürtel, i les responsabilitats de l’exgovernador del Banc d’Espanya Fernández Ordóñez, de la cúpula de supervisió del mateix banc, i de l’expresident de la Comissió Nacional del Mercat de Valors, en la sortida a borsa de Bankia, que van autoritzar malgrat els informes negatius de l’inspector encarregat de l’expedient al Banc d’Espanya. Durant la tertúlia, ha començat la roda de premsa de la fiscal en cap de Barcelona Ana Magaldi, per explicar com va viure els moments en què la van cridar quan era al carrer, davant del TSJC i hi hem connectat. Però també hem abordat l’informe sobre pobresa infantil presentat per l’ONG Save the Children a Catalunya i el futur de Podem després del congrés del partit a Vistalegre II, on van triomfar les tesis de Pablo Iglesias davant de les d’Íñigo Errejón.

Tot plegat amb Gemma Ubasart, Jordi Mercader i Sara González, Guiomar Todó i un servidor. Aquí us deixo el vídeo de la primera part. I també el de la segona part.

D’entrada cal advertir que no només defenso el dret de tothom a expressar-se lliurement, sinó que a més defenso que Jordi Évole digués el que va dir el cap de setmana al Sant Jordi, perquè n’he escoltat el discurs sencer i crec que matisa prou. Caldria que no perdéssim mai un esperit crític que per descomptat el necessita com l’aire que respira un moviment independentista que vol construir un país nou (entenc que en molts sentits, també en maneres de fer). No val a pensar que les coses no es podrien fer millor ja ara. No val esperar a viure una realitat i un context nou per llavors sí representar que tot canviarà partint de zero. S’han de posar moltes llavors en el camí, i sí, és cert, el problema de Catalunya en molts fronts, no ha estat només de manca de competències, sinó d’incompetències en la gestió. En això, val a dir-ho, reproduïm força esquemes d’arreu i de països amb Estat propi. No és un problema, doncs, ni exclusiu de Catalunya ni de l’independentisme que ara ens governa. És això una esmena a la totalitat a la política catalana, a la dels diferents governs que hi ha hagut a Catalunya (també els no independentistes i d’esquerres) o al sobiranisme en general? No, i de fet si es plantegés així, ens estarien fent trampa.

Jo no sé què pretenia Évole amb el seu discurs. Si era criticar només una part de la política catalana i caricaturitzar-la, no hi estaria d’acord. En canvi, com crec que va passar, si el que buscava era alertar que les coses es podrien fer millor i que l’excusa/realitat de manca de competències no és prou per explicar del tot problemes que ens assetgen i que no resolem prou bé en clau de país i en molts fronts, llavors totalment d’acord. I ho podem assumir així, com deia aquell, aquí i a la Xina Popular. I assumint-ho i autoexigint-nos el repte de millorar és com serem més forts i tindrem més autoritat per reclamar un ple autogovern que cal guanyar-se a pols.

Vivim en un Estat espanyol on el seu poder polític està ple d’incompetències que ens perjudiquen cada dia. Aquest dilluns mateix hem tingut la notícia que l’ex-governador del Banc d’Espanya Miguel Ángel Fernández Ordóñez desfilarà davant del jutge com a investigat/imputat per la salvatjada de Bankia, que van deixar que sortís a borsa quan se sabia que era insostenible. I això ens ha costat a tots els ciutadans del Regne milers de milions. Això és una incompetència que fins i tot pot haver estat delicte. Això és el que hem de demostrar en el dia a dia, amb paraules però també amb fets, que es pot superar si del que es tracta és de construir un nou Estat. I els qui vulguin fer com que el Partit Demòcrata és un llast per a això, com si fos el mateix que l’antiga CiU, com si no hagués canviat res i no hagués apostat per un canvi d’etapa clar, com si no governés amb ERC o com si fos el mateix que el PP (ara i abans), allà ells i la seva incompetència i fracàs a l’hora de mirar de fer una anàlisi mínimament rigorosa i plausible. Diran que CDC va pactar la llei d’estrangeria amb les forces majoritàries a Espanya i que en Duran va fer campanya amb la immigració. I passaran olímpicament del que ha dit el president Puigdemont en defensa de rebre els refugiats, i del que ha disposat el seu govern, i seguiran distorsionant la realitat al servei d’un discurs mentider per incomplet. Parlaran de l’ERC que feia el ridícul amb la seva gestió en els tripartits, i no els veuran ara preparats per governar malgrat les mostres de canvi de xip que han fet en aquest front. I seguiran sense descriure la realitat de forma prou ajustada. I així seguiran essent incompetents amb la seva anàlisi. Però això, assenyalar-ho no és atacar, sinó esperar millores. Com les que entenc que reclamava Évole l’altre dia i que crec que, sincerament, sense treure mèrit a la feina ben feta que també hi és, ens calen i ens caldran sempre, sense Estat propi o amb ell.

PS: Per als qui diguin que parlar d’incompetències de fora no justifica les de casa, dir-los que no crec que jo hagi fet tal cosa, ans al contrari, tot i que assumint l’evidència que ara com ara Catalunya no és independent, forma part de l’Estat espanyol, aquest existeix i la seva incompetència, per tant, també ens repercuteix (i de quina manera).

(Per llegir l’article a Món.cat, cliqueu aquí)