Aquest divendres, al “Tot es Mou” de TV3, després d’interessar-nos a fons pels greus aigüats al País Valencià, hem debatut sobre les negociacions per formar govern que estan protagonitzant des de fa mesos PSOE i Podem. Amb Gerar Pisarello a taula. Aquí us en deixo el vídeo.

Aquest dimarts, a “El Món a RAC1“, hem tingut tertúlia “El perque de tot plegat” ben acompanyats del periodista Enric Juliana i del líder de Podemos, Pablo Iglesias, que hi han presentat el seu llibre “Nudo España”. Aquí us en deixo l’àudio.

Aquest dimarts, a Els Matins de TV3, taula d’actualitat on hem parlat sobre la declaració de l’exministra Ana Mato en el judici del cas Gürtel, i les responsabilitats de l’exgovernador del Banc d’Espanya Fernández Ordóñez, de la cúpula de supervisió del mateix banc, i de l’expresident de la Comissió Nacional del Mercat de Valors, en la sortida a borsa de Bankia, que van autoritzar malgrat els informes negatius de l’inspector encarregat de l’expedient al Banc d’Espanya. Durant la tertúlia, ha començat la roda de premsa de la fiscal en cap de Barcelona Ana Magaldi, per explicar com va viure els moments en què la van cridar quan era al carrer, davant del TSJC i hi hem connectat. Però també hem abordat l’informe sobre pobresa infantil presentat per l’ONG Save the Children a Catalunya i el futur de Podem després del congrés del partit a Vistalegre II, on van triomfar les tesis de Pablo Iglesias davant de les d’Íñigo Errejón.

Tot plegat amb Gemma Ubasart, Jordi Mercader i Sara González, Guiomar Todó i un servidor. Aquí us deixo el vídeo de la primera part. I també el de la segona part.

Igual que els clubs de futbol es troben que la mínima polèmica institucional es pot convertir en el gran tema quan els seus equips no tenen lliga i els mitjans van escassos de material per omplir pàgines i graelles esportives, en política, i en època semivacacional, es pot elevar al quadrat la repercussió d’una cosa que en el passat no ha generat un especial enrenou. Ha succeït amb els fanalets amb estelada que l’agrupació local de l’ANC ha promocionat amb motiu de la cavalcada de Reis de Vic. Es munta el gran drama per una cosa així d’absurda, i mentrestant, el Consell de Ministres de Mariano Rajoy fa una setmana va passar de reunir-se, el president del Govern va passejant a trot i amb xandall per Galícia, i el PSOE continua dessagnant-se disparant-se constants trets als peus.

Això de Vic ja fa quatre anys que es promou i ningú havia muntat la polèmica sobreactuada que PP i Ciutadans s’han tret de la màniga aquests dies. I podríem qüestionar-nos si això de «polititzar» les festes amb els nens pel mig no ho fa tothom (amb més o menys èxit de convocatòria), com el PP en dies assenyalats o amb governs municipals com el d’Ada Colau a Barcelona, impulsant pessebres a la plaça de Sant Jaume amb ‘performances’ imaginatives i amb Joan Miró, Pau Casals i J. V. Foix de Reis Mags en lloc de Melcior, Gaspar i Baltasar. Que em sembla genial, que chapeau pels artistes que s’ho han pensat, però que si et va més el solstici d’hivern que el Nadal, no cal que emmascaris el que un pessebre significa, no solament religiosament, sinó també culturalment, socialment i per als nens. Però, tal com he dit, endavant.

Hi ha pocs espais que escapin de la política. Jo preferiria que la canalla no estigués pel mig, però vist l’èxit de tal intenció, i ja que tots s’hi posen més o menys, l’ideal seria no fer gaire l’hipòcrita ni esquinçar-se les vestidures per uns fanalets amb estelada, que, per cert, tot apunta que, després de la propaganda gratuïta, seran uns quants més dels que havien previst en un principi els promotors de la iniciativa.

Per unes altres coses ens hauríem de preocupar políticament. Per exemple, per un PSOE amb vocació de fanalet vermell, entossudit a caure posicions i deixar distància entre ell i el PP. Aquí a Catalunya van dient que el Govern no governa (i per cert, detall: Carles Puigdemont i el seu Executiu sí que s’han reunit els dos últims dimarts, com cada setmana fora del període nadalenc). I allà a Madrid, a mastegots entre companys socialistes, amb la gestora del PSOE que ja sembla la direcció de Susana Díaz, obsessionada amb placar Pedro Sánchez. És la vocació de fanalet vermell que els està enfonsant sense pressa però sense pausa.

Amb raó Rajoy no té res a dir de Federico Trillo i el Iak-42, i Pablo Iglesias pot anar fent vídeos a Youtube i dient que un tronc li ha parlat (en homenatge a la mítica sèrie ‘Twin Peaks’). El PSOE i polèmiques absurdes ja distreuen prou dels problemes reals que els altres tenen a casa.

(Per llegir l’article a EL PERIÓDICO, cliqueu aquí)