Toni Aira » En Comú Podem

El PSOE ha fet com ERC

nuria — Tue, 25 Oct 2016 09:55:54 +0000

Són ganes de dur-se les mans al cap, això de la reacció (en la majoria de casos sobreactuada) a la decisió del PSOE d’investir Rajoy president. O és que no ho sabíem, que passaria? I més i tot, o és que no sabem que a Espanya saben el que es juguen en clau de ser o no ser en els pròxims temps? En el present curs polític, des de la Generalitat de Catalunya s’impulsarà el desafiament més gran que recorden a can Espanya. Bé, puntualitzo: ells creuen que això passarà i des d’aquí ja veurem si es compleixen les expectatives de propis i estranys. Però, en tot cas, el desafiament és damunt la taula, i igual com aquí el centre-dreta (Partit Demòcrata) i el centre-esquerra (ERC) han format un govern inèdit a casa nostra per projectar que van de debò amb la “legislatura de la desconnexió”, a Madrid ara el PSOE fa com ERC i se suma el seu habitual antagonista polític, en clau de país. No n’hi ha per tant.

Una altra cosa és que aquí tothom juga les seves cartes, i en això no ens posarem però a la vegada bé que podem dir-ho. El PSC ha trobat una ocasió d’or per mirar de marcar el perfil i el pes que ja no té al PSOE. Abans manava, ara ha de gesticular. I està bé que voti que no al PP a Madrid (especialment, troba, quan els seus vots no són necessaris), però això no ens hauria de fer oblidar la de vegades que en els últims anys suma els seus vots a PP i a Ciutadans, en contra d’allò que belluga en clau de dret a decidir al Parlament. Miquel Iceta és bo tant amb l’estratègia com amb les maniobres de distracció. Però qui canta (i balla) no sempre els seus mals espanta. I el PSC queda rarot ara fent-se el digne amb això de la investidura de Rajoy, més quan aquí a Catalunya hauria estranyat a pocs que el PSC fes com el PSOE, és a dir com sempre.

Una de les batalles clau en la política espanyola dels pròxims temps serà entre el PSOE i un Podemos que ha sucat pa en l’anunci d’abstenció del PSOE amb Rajoy, tot fregant-s’hi les mans. Al Tío Gilito se li dibuixaven símbols del dòlar als ulls quan en veia a venir. A Iglesias, aquests dies, vots. Però a Catalunya la cosa va diferent. Una de les batalles claus estarà entre ERC i els Comuns, per mirar de passar el rasclet entre els antics votants del PSC. Els socialistes catalans, doncs, no lluiten per ser l’alternativa, sinó per sobreviure. Al PSOE, en canvi, si volen ser alternativa, saben que això ara passa pel “Santiago y cierra España”. Són escenaris i comportaments diferents alhora que força lògics. Allò que deia al principi de l’articlot: no n’hi ha per tant.

(Per llegir l’article a Món.cat, cliqueu aquí)

Xavi Domènech: aquell far, Itàlia i sort d’Errejón

nuria — Sun, 22 May 2016 21:58:38 +0000

Xavier Domènech no només desperta l’entusiasme de Pablo Iglesias, que a més quan el va besar a la boca al Congrés no va ser la primera vegada que li demostrava amb efusivitat el seu afecte personal. És un home molt proper a l’alcaldessa Ada Colau, ha encapçalat a Barcelona la llista d’En Comú Podem (la marca de Podem a Catalunya). Ha fet això i no només ha guanyat les eleccions a la seva circumscripció, sinó que ara torna a això (diuen que a repetir victòria) de cara al 26-J, amb quatre mesos al Congrés que l’han projectat en les enquestes com un els polítics més valorats del moment. I ell? Què valora especialment via paladar?

Obre jornada amb un cafè de bon matí i després té clar que n’hi haurà uns quants més, “massa”, al llarg del dia. Es justifica dient que en realitat allarga molt els cafès: “Vaig amb la tassa a la mà durant moltes hores“. I el seu punt gourmet amb el cafè ho demostra amb una preferència clara: “Tallat o amb llet, a Itàlia sol”. Aquest link italià.

No és de les preceptives “cinc àpats al dia”, sinó de tres. Al matí, quan té temps, s’anima amb un entrepà (de fuet, xoriço o botifarra blanca), i quan no, magdalena acompanyada del seu cafè. El menjar del migdia, darrerament, va de menú, i a la nit acostuma a no perdonar: a casa. Per menjar, acompanya amb cervesa o vi blanc, i de nit és d’aigua.

El seu restaurant i plat ideal ja no existeixen. De què anava? “Esqueixada” de bacallà. Al restaurant del far de Sant Sebastià, entre Palafrugell i Tamariu. Hi intentava anar un cop l’any, “fins que un any l’esqueixada era bona però ja no absolutament extraordinària”. Va preguntar i va resultar que el cuiner havia anat a treballar a França. No li van saber dir on, així que aquell “quedarà com un plat mític” per Domènech.

Darrerament, amb la seva etapa de diputat a Madrid estrenada fa poc, ha anat a molts restaurants, però no destaca cap especialment, pel ritme que hi viu, tot i que confessa que sobretot té consciència d’haver menjat coses bones en alguns llocs on ho ha portat Íñigo Errejón.

Plats destacats? Això sí: li encanten els spaghetti frutti di mare fets en un barri de Venècia ( “que intento imitar i que amb si fer-ho força bé”, assegura). També li encanten els spaghetti a la putanesca, “però aquests (com el seu origen) són més de batalla”.

El peix li agrada gairebé tot, però “per motius biogràfics” diu que la truita sempre té un lloc especial en el seu podi. Pels mateixos motius (en aquest cas una temporada llarga a Nicaragua), li encanten els fesols amb arròs ( “abans no els podia suportar”). I de la seva terra, té predilecció especial per l’arròs negre i l’arròs a banda. I les carns? Li agraden gairebé totes, especialment el llom a la sal, encara que recorda amb gran afecte el ossobuco com a “plat d’infància”.

De quan menja fora, diu valorar especialment “algunes coses índies de les que sóc incapaç de saber el seu nom” però que considera extraordinàries. Li agrada la moussaka i menjar libanès de la qual tampoc sabria dir el nom de res en concret (encara que li encanti).

Per a les postres sempre es queda amb el tiramisú, “encara que mai trobo el que em feia una amiga italiana”, afegeix amb aquest punt de nostalgia.

(Per llegir l’article a GASTROTALKERS, cliqueu aquí)

Xavier Domènech al Debat de la 1

nuria — Sat, 21 May 2016 11:46:04 +0000

El Debat de La 1 – Les eleccions generals vistes des de l’esquerra – 19/05/2016

Aquest dijous, a “El Debat de la 1″ hem fet anàlisi de l’entrevista a Xavier Domènech, candidat a les eleccions del 26-J i hem fet anàlisi de l’actualitat política amb força intensitat en la necessitat o no, l’efectivitat o no, d’unes eleccions d’aquestes característiques vistes des de l’Esquerra.

A plató, amb el director i conductor del programa, Quim Barnola, i un servidor debatent amb Joan López Alegre, Anna Arqué, Rafa López, Andreu Mayayo i Jordi Mercader.

L’Oracle Josep Vendrell

nuria — Mon, 18 Apr 2016 16:39:17 +0000

El passat dijpus, a L’Oracle de Catalunya Ràdio, vam parlar amb Josep Vendrell, diputat d’En Comú Podem, i també hem fet tertúlia d’actualitat amb Gemma Galdón, professora de Polítiques i Tecnologies de la Seguretat, Olga Ruiz, periodista, i un servidor. Aquí us en deixo l’àudio.

L’Oracle Xavier Domènech

nuria — Fri, 05 Feb 2016 11:28:21 +0000

Aquest dijous, a L’Oracle de Catalunya Ràdio, hem parlat amb Xavier Domènech, diputat d’En Comú Podem, i també hem fet tertúlia d’actualitat amb Marta Lasalas, Manuel Milián Mestre i un servidor. Aquí us en deixo l’àudio.

Jordi Muñoz al Polièdric

nuria — Wed, 16 Dec 2015 17:40:02 +0000

Aquesta setmana, en una entrevista al “Polièdric” de Catalunya Informació, el professor de Ciència Política i expert en demoscòpia electoral, Jordi Muñoz, ha pronosticat que En Comú Podem pot ser la primera força a Catalunya a les eleccions generals, amb el vot independentista. També creu que la majoria dels votants de la CUP no faran cas de la crida a l’abstenció. Aquí us en deixo el vídeo.