PSOE – PEDRO SÁNCHEZ

El cartell amb més “ego” i amb menys “nosaltres” de tots, el de Pedro Sánchez s’autoreferencia al seu de fa mig any, que ja recordava a un del candidat del PSC en les eleccions catalanes de 2012…

… que a la vegada es va dir que recordava a una portada de Esquire amb George Clooney de protagonista:

PP – PABLO CASADO

Una imatge distesa, relaxada, en “diàleg” amb algú que és allà (potser tu?)… que recorda l’Alfredo Pérez Rubalcaba candidat el PSOE de 2011, a qui també es volia fer especialment proper, després d’anys de fama d’home dur de l’aparell de partit.

I alguna de les fotos escollides per a la imatge d’aquella campanya, una corretja de rellotge surt per allà, com en un dels cartells de Casado.

PODEMOS – PABLO IGLESIAS

Intent de “regreso al futuro”? Pablo Iglesias intenta recuperar l’esperit de 2014, en les seves primeres eleccions com a cap de cartell, quan va donar la campanada. Ha guanyat en maduresa, en quilos i en desgast polític. Temps era temps…

CIUDADANOS – ALBERT RIVERA

Albert Rivera ha canviat les banderes espanyoles del seu cartell de fa sis mesos per persones. Li caldrà molta gent que no l’abandoni a les urnes. I així conjuga més nítidament que en els últims temps aquell “nosaltres” que ha de tenir tot cartell electoral. I busca més empatia, amb més somriure. Això sí, també “en marxa”, caminant, fent com que avança.

Feia temps que Rivera no s’envoltava de gent i optava en cartelleria per ser ll el protagonista en solitari, quan tenia un lideratge més fort:

VOX – SANTIAGO ABASCAL

Mirant a l’horitzó, al futur, allà on un líder diu que s’hi ha d’ara (a conquerir) i on els votants el segueixen, Santiago Abascal protagonitza un cartell de Vox que reprodueix allò que hem vist mil cops (en iconografia Che Guevara o Obama, per exemple), però que recorda, pel posat estil esfinx, a un cartell de CiU de 2011, amb Josep Antoni Duran i Lleida i Artur Mas de protagonistes.

Aquí un reculls dels meus articles d’opinió a El Periódico, entre el desembre del 2018 i l’agost de 2019.

Política gamberra i anticonsensos (11/12/2018)

El valor del diàleg (28/12/2018)

Patada, patapum, p’arriba (17/01/2019)

Massa foc (i gel) (3/02/2019)

El vicio de mandar (en la sombra) (14/03/2019)

Menys cap, més cor (2/04/2019)

El moment Volodímir (o de Vasil) (11/04/2019)

La burbuja de los debates (14/04/2019)

No hay derrotas dulces (29/04/2019)

La importància del factor sorpresa (15/05/2019)

El Rubicó de l’alternativa a Puigdemont (29/05/2019)

Sigues infidel però mira amb qui (14/06/2019)

Polítics al supermercat (26/06/2019)

Como si no hubiera un mañana (9/07/2019)

Panorama per ‘matar’ (29/07/2019)

Política en sèrie (9/08/2019)

Eleccions (d’entrada) no (30/08/2019)

A la foto només hi veiem PP i Ciutadans, però també hi ha Vox. L’amaguen, però sense el grup d’extrema dreta, avui una diputada de Ciutadans no hauria estat triada presidenta de la cambra andalusa, ni un del PP seria investit en breu. Avui n’hem parlat a El Matí a Ràdio 4. Aquí us en deixo un fragment que n’han penjat.

Aquest dimarts, un d’aquells dies que li agraden al Jordi Basté: l’endemà de l’endemà, en aquest cas d’un dia de votació a Andalusia que ha deixat 12 diputats de Vox a la cambra d’aquella comunitat. N’hem parlat a “El Món a RAC1″. Aquí us en deixo l’àudio.

Aquest divendres al Tot es Mou de TV3, hem comentat l’última enquesta del CEO sobre intenció de vot. I sí, com passar força i de fa temps, és aquesta una enquesta que en pocs dies (si no és que ja ho estava de naixement) pot caducar o retratar el context de forma vintage. Aquí us en deixo el vídeo.

Aquest divendres al Tot es mou de TV3, hem obert analitzant la primera reunió de la Taula pel Diàleg, al Palau de la Generalitat. Hi han faltat massa actors implicats. Aquí us en deixo el vídeo.

I dues recomanacions de llibre:

“L’AUDÀCIA DE L’ESPERANÇA”, de Barack Obama.
“LA CAMPAÑA EMOCIONAL”, de Guillermo Bertoldi.