Aquest dilluns hem fet debat sobre les noves formes de fer política al programa ‘Hashtag Barcelona’, presentat per Núria Ferré a betevé Ràdio. Aquí us en deixo el link.

Aquí el meu comentari sobre el paper de la líder de l’oposició al Parlament, Inés Arrimadas, ahir entrevistada a TV3 pel seu director, Vicent Sanchis. L’àudio el teniu en aquest link.

Rivera es va saltar control a l’aeroport? Sí? No? I per què, si va ser el cas? Hem de fer cas o donar bola als rumors? Avui, a “El perque de tot plegat” de can Basté, hem tingut una tertúlia amb un interessant moment atemporal. Us la recomano en conjunt, ésclar. Però molt especialment el tram en què hem parlat dels rumors, de com corren com la pólvora a través de xarxes com Twitter, així com també de les portes que s’obren a la intimitat dels polítics (sovint per ells mateixos) i que després són difícils de tancar. Aquí us en deixo l’àudio.

Miquel Iceta, que la sap molt llarga, ara mira de carregar pressió sobre Pablo Iglesias, i diu que és curiós que els socialistes pactin força pertot amb Podemos i les seves confluències, i que just allà on hi ha el líder de la formació morada pel mig no s’arribi a un acord. Murri, en la seva línia. Però no cola, una mica com tots els recursos clàssics dels socialistes en els últims temps, que els han donat força bon resultat durant dècades però que ja fan força fila de gastats.

Té entusiasme Iglesias i Podemos en pactar amb Pedro Sánchez i el PSOE? No, i no ho han dissimulat fins fa uns pocs dies, ara que ja pinta que tot va camí del pedregar (en forma d’eleccions) i que cal posar cara de bon jan i no culpable de frustrar les expectatives de desplaçar el PP del poder. Però els socialistes són sobretot víctimes del seu conservadorisme (ells que van de “progres”).

Ostatges d’un conservadorisme absurd que mira de retenir allò que no tenen: un partit com el d’abans, amb les dimensions dels seus temps d’èxit, i un país Espanya, que ha canviat, en part gràcies i en part malgrat ells, molt. Catalunya ho ha fet especialment. I el vestit, de fa dècades, ha quedat curt. Molt. Massa. I el socialisme vol fer com que aquí no passa res o com que amb un pedaç aquí i un drapet afegit allà, la cosa passarà. Però el perill que corren és de passar ells.

L’abraçada que han fet a Ciutadans i el fet que estigmatitzin el dret a decidir dels catalans igual com ho fan els d’Albert Rivera o els del PP els pot reportar, especialment a can PSC, una nova etapa de davallada. Encara més, sí. Perquè pel flanc teòricament regenerador i espanyolista, poden haver alimentat decisivament a Ciutadans. I pel flanc del catalanisme, poden haver regalat a En Comú Podem, a Ada Colau i rodalia una carta de progressisme obert i en connexió amb una demanda molt transversal que existeix en el nostre país. I aquí la culpa (i el mèrit) no és d’Iglesias. És autolesió.

Que el socialisme no miri cap a una altra banda, o més gent seguirà fent-ho quan ells parlin, girant-los l’esquena.

(Per llegir l’article a Món.cat, cliqueu aquí)

La líder de Ciutadans al Parlament de Catalunya és gaditana de Jerez de la Frontera. Però als seus 34, ja fa anys que viu a Barcelona i que parla perfectament el català. Té capacitat d’adaptació al medi, i té fama d’aprendre ràpid. Flueix per la cambra catalana, lleugera, com la seva dieta (en general).

El més contundent, els seus atacs als partits independentista a banda, és, pel que fa a la seva dieta, l’esmorzar. El considera el menjar més important del dia, i sol esmorzar fruita (depèn de la temporada: kiwi, maduixes, taronges … la pinya NO li agrada), pa torrat integral amb oli i formatge fresc o gall dindi. Això acompanyat d’un got de llet desnatada o suc de taronja natural (els de pot no els pren). A mig matí, quan té temps, pren un mini entrepà de pa integral amb formatge i un got de suc natural o llet (sola o amb Cola Cao). Per cert, que és una addicta del formatge. Si no en menja en 2-3 dies, l’hi demana el cos.

I quan arriba l’hora de dinar, assegura que li va tot (carn, peix, pasta ..), però especialment els plats “de cullera”. El que no li agrada gens són vísceres, cervells, ronyons…

Com observem, la seva dieta sembla elaborada per un professional mèdic dels que treballen per una dieta equilibrada. Però aquests especialistes, els nutricionistes, acostumen a recomanar també cinc àpats al dia, cosa que Arrimadas, pel seu ritme de treball, del parlament al plató, del plató al partit i a mil i un llocs més, no es pot permetre sempre. Berenar, doncs, poques vegades, i quan ho fa pren un got de llet (sola o amb Cola Cao).

Per sopar, quan pot sortir especialment, li agrada el menjar japonès. En el més quotidià tira per coses simples com la truita, verdura, pit de pollastre a la planxa… això sempre que la seva agenda no li imposi sopars o pica-piques de treball.

És més de salat que de dolç. De fet els seus capricis són normalment coses salades, com uns bons ous ferrats amb patates. Unes postres que li encanten és el típic català “mel i mató”. I intenta no menjar fregits, però si n’hi ha, els menja perquè li agraden

(Per llegir l’articl a GASTROTALKERS, cliqueu aquí)

Aquesta setmana, en una entrevista al “Polièdric” de Catalunya Informació, el portaveu de Ciutadans al Parlament, Carlos Carrizosa, ha declarat que  està convençut que, si la moció rupturista de la CUP es vota aquest dijous al Parlament, el govern espanyol en funcions i el Tribunal Constitucional actuaran perquè “es tracta d’un text que ataca la Constitució”. Carrizosa també ha confessat que podria passar que les negociacions a tres bandes entre el PSOE, Ciutadans i Podem per la investidura espanyola fracassin el mateix dia que comencin. En vam estar paralant intensament i aquí us en deixo el vídeo.

Vespre a La 2 – 17/02/2016

Són setmanes de negociacions a Madrid per formar govern entre Sánchez i d’altres partits polítics. Hi ha pressions i dificultats. I dimecres, a cal Vespre a La2 que en vam parlar amb debat intens amb Joan Arza i Andreu Mayayo. Aquí us en deixo el vídeo amb nosaltres a partir del minut 1.50.

Aquest dijous, a L’Oracle de Catalunya Ràdio, hem parlat de l’aprovació de pressupostos amb José María Espejo-Saavedra, vicepresident segon de la mesa del Parlament i número tres de C’s a Catalunya. També hem fet tertúlia amb Mònica Sabata, directora de la Càtedra Josep Termes; Gemma Galdón, directora de Polítiques i Tecnologies de la Seguretat, i un servidor. Aquí us en deixo l’àudio.

Aquesta setmana, en una entrevista al “Polièdric” de Catalunya Informació, el vicepresident del Parlament, José María Espejo-Saavedra, ha assegurat que l’objectiu de Ciutadans és guanyar les eleccions espanyoles a Catalunya. I veu possible aconseguir-ho convencent votants independentistes que se n’han fet aquests últims anys. I en vam parlar força. Aquí us en deixo el vídeo.