Hi ha assessors que protegeixen un líder. I després hi ha els que surten a combatre per ell. Miguel Ángel Rodríguez ha convertit aquesta manera d’entendre l’ofici en un estil propi: implacable, directe i sempre un pas al davant.

Va ser una de les peces clau de l’ascens de José María Aznar, primer com a estrateg de comunicació, després com a secretari d’Estat de Comunicació i portaveu del seu Govern. Va contribuir a modernitzar les campanyes del Partit Popular, convertint els missatges curts i memorables («Váyase, señor González» o «España va bien») en autèntiques armes polítiques, i va entendre abans que molts la importància de sincronitzar els mítings amb els informatius per multiplicar-ne l’impacte.

Anys després, al costat d’Isabel Díaz Ayuso, ha tornat a demostrar que la comunicació no consisteix només a explicar una política, sinó a convertir cada dia en una disputa pel relat. Ha estat un dels principals arquitectes del fenomen Ayuso i el seu escuder més combatiu.

Rodríguez mai no ha aspirat a semblar neutral. La seva força és una altra: assumir el conflicte, marcar el ritme del debat i protegir el seu líder fins i tot quan això implica convertir-se ell mateix en el centre de la controvèrsia.

Els grans assessors no sempre busquen agradar. Alguns prefereixen una altra missió: ocupar tot l’espai perquè el seu líder pugui ocupar el poder.

Avui, recordar Miguel Ángel Rodríguez és recordar que, en comunicació política, també existeix la figura del guardaespatlles: aquell que no només construeix el relat, sinó que surt a defensar-lo sense fer un pas enrere.

En Xavier Grasset, mític presentador de can TV3, ara a La Selva, m’ha fet una entrevistassa on he pogut compartir algunes reflexions i la tesi de Mitólogos. Gran moment. Aquí us en deixo el vídeo.