PSOE – PEDRO SÁNCHEZ

El cartell amb més “ego” i amb menys “nosaltres” de tots, el de Pedro Sánchez s’autoreferencia al seu de fa mig any, que ja recordava a un del candidat del PSC en les eleccions catalanes de 2012…

… que a la vegada es va dir que recordava a una portada de Esquire amb George Clooney de protagonista:

PP – PABLO CASADO

Una imatge distesa, relaxada, en “diàleg” amb algú que és allà (potser tu?)… que recorda l’Alfredo Pérez Rubalcaba candidat el PSOE de 2011, a qui també es volia fer especialment proper, després d’anys de fama d’home dur de l’aparell de partit.

I alguna de les fotos escollides per a la imatge d’aquella campanya, una corretja de rellotge surt per allà, com en un dels cartells de Casado.

PODEMOS – PABLO IGLESIAS

Intent de “regreso al futuro”? Pablo Iglesias intenta recuperar l’esperit de 2014, en les seves primeres eleccions com a cap de cartell, quan va donar la campanada. Ha guanyat en maduresa, en quilos i en desgast polític. Temps era temps…

CIUDADANOS – ALBERT RIVERA

Albert Rivera ha canviat les banderes espanyoles del seu cartell de fa sis mesos per persones. Li caldrà molta gent que no l’abandoni a les urnes. I així conjuga més nítidament que en els últims temps aquell “nosaltres” que ha de tenir tot cartell electoral. I busca més empatia, amb més somriure. Això sí, també “en marxa”, caminant, fent com que avança.

Feia temps que Rivera no s’envoltava de gent i optava en cartelleria per ser ll el protagonista en solitari, quan tenia un lideratge més fort:

VOX – SANTIAGO ABASCAL

Mirant a l’horitzó, al futur, allà on un líder diu que s’hi ha d’ara (a conquerir) i on els votants el segueixen, Santiago Abascal protagonitza un cartell de Vox que reprodueix allò que hem vist mil cops (en iconografia Che Guevara o Obama, per exemple), però que recorda, pel posat estil esfinx, a un cartell de CiU de 2011, amb Josep Antoni Duran i Lleida i Artur Mas de protagonistes.