Premsa

Sobre les reiterades topades entre ERC i Junts, i els respectius espais polítics: Dels caníbals.

Feliç, obro etapa de col.laboració amb columna setmanal a La Vanguardia. Aquí la primera peça, L’excusa Puigdemont. M’agradarà que tant si en discrepeu com si no, tan si matisaríeu o si subscriurieu molt o poc del que hi dic, que m’ho feu saber, en haver-me llegit, és clar.

Aquest dijous al Quadern d’El País, ressenya sobre La política de les emocions (Arpa, 2020) a càrrec de Camilo S. Baquero i amb el següent títol: Junquerisme és amor (i Carrizosa també).

Obrim el 2021 amb força. Ressenya de La política de les emocions (Arpa, 2021) a l’Ara Llegim del diari ARA, de la mà del seu subdirector David Miró: “Narcotitzats per Puigdemont o Colau“.

Fernando Ónega, columnista de La Vanguardia, ha dedicat en aquest diari, l’últim dia de l’any, per tancar el de publicació del llibre, aquest article sobre La política de les emocions (Arpa, 2020): “Política de laboratori“.

Aquest dissabte, entrevista a l’ABC, en cicle de Daniel Tercero titulat “Repensar Cataluña”. El meu titular, per la meva banda, ha estat aquest que aquí us deixo junt amb el link a l’entrevista: “Nos hemos pasado con la dosis emocional“.

Aquest dissabte, l’espai ‘La entrevista final’ de La Contra del diari El Mundo m’ha fet una entrevista a tomb de La política de les emocions (Arpa, 2020). El titular, ja el veieu: “Trump está fundando su nuevo partido, el Partido del odio”. Aquí us en deixo el text sencer.

Aquest diumenge, al diari El Mundo, Rodrigo Terrasa ha publicat un extens text titulat El Trumpismo más allá de Trump, amb apunts d’un servidor entre d’altres a partir del que explico a La política de les emocions (Arpa, 2020).

Aquest dimecres, article del professor Ferran Sáez Mateu al diari ARA, en clau de reflexió a partir del meu llibre La política de les emocions (Arpa, 2020). Aquí us en deixo el text, titulat “Vots, emocions i molt soroll”.

Ressenya de Camilo S. Baquero a EL PAÍS, sobre L’altra Guerra de Successió (Catarata). Aquí us en deixo el text: La pugna entre Junts per Catalunya i Esquerra és, sens dubte, el signe dels temps en la política catalana. Després dels anys durs del pujolisme, el repartiment de l’hegemonia de la sociovergència i l’explosió de […]