Premsa

Aquest dimecres, a La Vanguardia, l’ex conseller Santi Vila ha dedicat el seu article setmanal a L’altra Guerra de Successió (Catarata) i a un servidor. Mirada generosa sobre tots dos, de la mà d’un dels actors implicats en més d’un dels fronts que tracto en la meva crònica. Aquí us en deixo l’article.

La Núria Orriols m’ha entrevistat al diari ara, a tomb del llibre L’altra Guerra de Successió (Catarata). Aquí us en deixo el resultat.  

Avui a La Vanguardia, crònica ben afinada de Josep Gisbert sobre la presentació de L’altra Guerra de Successió que aquest dilluns vam fer amb en Jordi Basté via Instagram Live: “La successió impossible”.

Aquest dilluns, Francesc Canosa ha escrit al diari ARA, sobre L’altra Guerra de Successió (Catarata), l’article “La ‘Carnalunya’ incest de llonganissa i botifarra”. Aquí us en deixo el link.  

Avui, Josep Martí Blanch ha escrit a EL PERIÓDICO, sobre L’altra Guerra de Successió (Catarata), l’article “Les guerres de religió“. Aquí us el deixo linkat.

Aquest dimarts 17 de desembre de 2019, el bo d’en Jord Basté, en el seu “resum de la premsa en diagonal” a ca El Món a RAC1, va llegir en antena un tros d’article titulat “Cesta punta“, on el seu autor, Rafa Latorre, semblava força clar que es referia a mi i a la meva […]

Veure no és entendre. Ho va dir i ho va explicar bé Giovanni Sartori, un dels grans politòlegs del nostre temps. I aquest dimarts, molts han caigut en això, interessadament, és clar, al veure escenes molt poc habituals d’enfrontament entre policia i grups que porten la protesta més allà del ‘mainstream’ en els últims anys. […]

El 1998, Robert Redfort va protagonitzar una pel·lícula amb un títol que va fer fortuna: ‘L’home que xiuxiuejava als cavalls’. I el cas és que aquesta idea, la d’algú que parla a cau d’orella a algú altre, és la que més ha descrit històricament la figura del conseller àulic, de l’assessor, de la persona de […]

Mirar de superar i de no empitjorar la greu situació en què ens trobem reclama diagnòstics potser crus i poc simpàtics, però imprescindibles. S’ha d’assumir, per exemple, que una part important de la societat catalana ha passat del xoc de l’1-O i d’aquella violència policial que ho va sacsejar tot a un estat de perplexitat […]

La unitat independentista s’invoca tant que ella al final s’acaba manifestant. Així, any rere any, des de ja en fa uns quants, veiem que això sobretot passa bàsicament al carrer però que no es practica, especialment ni a les institucions ni en la vida política. Problema: passades les Diades, l’esperit unitari que es manifesta modèlicament […]