El Periódico

  • feina

      ¿Per què algú vota CiU? ¿Per què algú vota ERC? Per moltes raons, com amb tots els partits, diran. D’acord, però la pregunta va més enllà: ¿Quin és el gran diferencial de cadascun d’ells? ¿Quina és la seva marca de la casa? ¿Una idea, un concepte, el seu segell? ¿Què és allò que n’explica […]

    Seguir llegint
  • postcaos

      Benaurats els discrets, perquè d’ells serà el regne postcaos. I m’explico. El ministre d’Economia, Luis de Guindos, va parlar un bon dia dels «temps volàtils» que viu l’economia. Un context que va néixer (en part) i que ha contribuït (sens dubte) a incentivar allò que tots coneixem com a teoria del caos, i que consisteix a […]

    Seguir llegint
  • unitats

      Que un conseller entri en directe per telèfon en un programa de ràdio líder d’audiència com El Món a RAC1 de Jordi Basté pot passar. Si el conseller és el veterà Felip Puig, com va donar-se aquest dijous, encara pinta més plausible. Però ja sona força més exòtic que no n’estigués al cas ni el seu equip de comunicació, amb Joana […]

    Seguir llegint
  • moragas

      Dels templers es deia que eren cavallers «meitat monjo, meitat soldat». El director de Gabinet de Mariano Rajoy, el català Jorge Moragas, combina aquestes dues condicions, en els últims temps amb accent destacat al seu vessant més batallador. És el gran confessor de Rajoy, reflexiu, discret i molt poc xerraire des que viu bona part del temps […]

    Seguir llegint
  • protocol

    El poder de les formes. Així va titular Esteve Riambau el seu llibre sobre Francesc Galmés, que va ser cap de Protocol de la Diputació de Barcelona, la Generalitat de Catalunya provisional i de l’Ajuntament de Barcelona. Formes i poder. Poc marge ha de quedar a la improvisació quan es tracta de projectar un líder polític o institucional a una […]

    Seguir llegint
  • cor

    Sovint no cal elevar l’anècdota a categoria, sinó buscar la categoria que hi ha de fons en tota anècdota. L’anàlisi de la política ho aconsella, tan planificada i estudiada com la tenen aquells que s’hi dediquen davant i darrere de les càmeres. Perquè sota el detall aparentment més insignificant sempre hi pot haver alguna cosa […]

    Seguir llegint
  • multiusos

    La setmana passada els parlava, entre d’altres, de Miquel Iceta. Ell, que al PSC ho ha estat ben bé tot. Ell que va ser un dels estrategs de Narcís Serra a Moncloa en aquells temps en què el PSC tenia pes al PSOE i gestionava molt de poder. Ell a qui Pere Navarro va anunciar davant de companys de partit […]

    Seguir llegint
  • europa

    ¿Recorden aquella mítica sèrie de Dagoll Dagom a TV-3, de nom Oh! Europa! ? Els protagonistes recorrien el continent de punta a punta, però allò era només un recurs narratiu per vestir els embolics quotidians que els nostrats protagonistes de la comèdia no s’espolsaven del damunt ni de viatge per «la vella il·lusió de terres amigues», paret […]

    Seguir llegint
  • desencadenats

    Els temps en què el llenguatge i la gesticulació d’Artur Mas eren d’un políticament correcte que feia feredat ja van passar. Ahir al Parlament en vam tenir una nova mostra, a tomb de la seva descripció de certes pràctiques del Govern espanyol: «¡Això és cutre! ¡Cutre, cutre, cutre… però molt cutre!». I sí, va demanar excuses pel llenguatge, però hi […]

    Seguir llegint
  • punyals

    Hi ha un passat que pesa. Però de vegades, afortunadament, acaba oblidant-se. Cal que sigui així per avançar. Com a mínim respecte d’aquella part del record més feixuga i aturadora, que llasta opcions de futur. Per mirar de volar alt, el plom a les ales és un gran enemic, també en política. Francesc-Marc Álvaro, en el seu […]

    Seguir llegint