#PressingComuns?

  • #PressingComuns?

    dd-12

    No voldria contribuir ni una micona a fer néixer una expressió que repliqui aquella durant mesos tan soferta (i tramposa) del “pressing cup”. No voldria que ara naixés el “pressing Comuns”, però el cas és que no per això deixaré de parlar del món Colau. No callaré per por a què algú que assumeix un rol destacat en el mapa polític passi a fer victimisme davant de crítiques plausibles o de requeriments raonables. Haurien d’estar contents i entendre les conseqüències i responsabilitats annexes al fet de tenir un paper protagonista, com ho fan molts altres.

    Ara estan fent un art del nedar i guardar la roba en política i se n’ha de poder parlar. Però el temps corre i en breu hauran de mullar-se. 

    Hauran de triar entre la seva ànima pragmàtica que els vols posicionar constantment com a opció creïble de poder, i la seva ànima més reivindicativa que els ha projectat davant de nous votants i votants decebuts que van creure en la seva sinceritat quan els Comuns van néixer i van proposar exercir sobiranies i provocar trencaments clars com el passat.

    Hauran de triar entre la reivindicació democràtica sense precedents que s’impulsa des de les principals institucions polítiques i entitats socials catalanes (entre el “sí se puede”) i el possibilisme que sembla que apliquen de base a l’opció d’un referèndum, i que els anivella en certs moments a les forces més velles i conservadores.

    Hauran de triar entre fer dels Comuns una força política diferenciada però a la vegada amb un nexe indestriable amb un temps i un país, o quedar en aquest debat com a l’ombra de Podemos, que supera en molt allò que el PSOE ha estat sempre per al PSC, però que no deixa de ser un projecte espanyol per a Espanya, tot i que en el debat sobre el referèndum s’ha mostrat en diferents moments més obert a entendre l’abans i després que s’està vivint a Catalunya. Hauran de triar, i això no és pressionar, és demanar que es defideixin. És posar damunt la taula que si Catalunya sí que ho ha de poder fer, els seus partits polítics també.

    (Per llegir l’article a elmon.cat, cliqueu aquí)