Butts ft. Trudeau

  • Butts ft. Trudeau

    butts1

    Aquí quart lliurament de la sèrie d’apunts sobre alguns dels spin doctors dels grans líders polítics del moment, que vaig començar fa tres setmanes amb Dominic Cummings, cap d’estratègia de Boris Johnson en el 10 de Downing Street, i que vaig seguir amb Iván Redondo, cap de Gabinet de Pedro Sánchez a La Moncloa, i amb Kellyanne Conway, consellera en cap de Donald Trump a la Casa Blanca. Avui és el torn de Gerald Butts, fins fa poques setmanes Secretari Principal del primer ministre de Canadà, Justin Trudeau.

    Nom: Gerald Michael Butts.

    Edat: 48 anys (8/07/1971).

    Lloc de naixement: Glace Bay (Nova Escòcia, Canadà).

    Estudis: Llicenciat i màster en literatura anglesa per la Universitat McGill a Mont-real, Quebec. Estudiant de doctorat a la Universitat de York, a Toronto.

    Referents: Quant a literatura, el poeta i escriptor irlandès James Joyce. Peggy Butts, la germana del seu pare Charlie (de professió, miner), va influir molt en la seva formació política. Peggy, monja catòlica, mestra d’escola i activista social, liberal de tota la vida, va ser senadora.

    Curiositats: Butts va deixar per primera vegada la seva llar l’any 1989, quan va ingressar a la Universitat McGill. Allà, el 1993, va conèixer Justin Trudeau. Butts, llavors vicepresident de la Unió de Debat McGill tot i que força poc interessat en política, va convèncer al seu nou amic famós perquè s’hi unís.

    Look: Ulleres de pasta, barba ben afaitada i vestit de dues peces.

    Responsabilitat: Secretari Principal del primer ministre del Canadà.

    Incorporació al càrrec: 4 de novembre de 2015. Va dimitir-ne el 18 de febrer de 2019.

    Antecedents: En graduar-se a la Universitat McGill, el seu primer treball va ser fer d’assistent d’investigació a l’oficina del Senat d’Allan MacEachen. El va ajudar amb les seves memòries, tot i que mai es van acabar publicant. L’any 1999, va convetir-se director de Polítiques dins el Govern d’Ontario. I després de Secretari de Polítiques, va passar a ser el Secretari Principal a l’oficina del llavors primer ministre d’Ontario, Dalton McGuinty, a Toronto. Es va convertir en el principal assessor de McGuinty, i allà es va començar a interessar i a implicar en importants iniciatives mediambientals. Va ser assessor de les victorioses campanyes del Partit Liberal d’Ontario el 2003 i el 2007. I el 25 de setembre de 2008, va fer una aturada en aquella trajectòria política: va convertir-se en president i CEO del World Wildlife Fund (WWF) del Canadà. Un càrrec que deixaria el 16 d’octubre de 2012, per convertir-se en l’assessor polític més important de Justin Trudeau.

    Sobrenom: Gerry, per als amics, entre ells Trudeau.

    Sistema de treball: Ferotgement protector de Trudeau, sovint combatiu amb periodistes i crítics, n’ha esdevingut el gran guardià del missatge, tan internament com públicament. Fa bon tàndem amb qui ha estat la cap de Gabinet del primer ministre, Katie Telford.

    Retrat:

    El juliol de 2019 va anunciar-se la seva incorporació en l’equip electoral de Justin Trudeau per a la reelecció com a primer ministre del Canadà. L’oposició va saltar en bloc a criticar-lo contundentment. No debades, la campanya que havien compartit mesos abans havia estat la de desprestigi contra Butts i Trudeau a tomb d’un presumpte cas de tracte de favor i de pressions a la Justícia, fet que va acabar comportant la dimissió de Butts com a Secretari Principal del primer ministre, el febrer de 2019. No volia ser motiu de desgast per al seu líder. I va fer pública la dimissió a Twitter, on l’havia descrit una important incontinència durant el seu temps al capdavant de l’Oficina del Govern.

    La figura del Secretari Principal al govern del Canadà és la de l’assistent polític jeràrquicament més important en l’estructura del primer ministre. Des del càrrec, Butts va treballar per consolidar des del poder una imatge d'”adorabilidad” de Trudeau que havia ajudat a construir durant anys, en la línia del dolç hereu del llegat polític del seu pare (el també primer ministre Pierre Trudeau). Havia ajudat el jove Justin, molts anys abans, el 2000, a elaborar un molt ben acollit discurs d’elogi que va dedicar al seu pare en les exèquies de premier. S’anava construint el paral·lelisme de Justin amb qui durant anys va ser objecte de mil i una expectatives dipositades en un futur polític a l’estil del seu pare JFK: el ben plantat John-John Kennedy. Els descrivien com “dignes fills dels seus pares”. Això es va treballar en el relat polític de Trudeau. I, pel camí, i amb un Justin encara lluny de la primera línia política, Gerald Butts, anava trobant la fórmula que els faria triomfar el 2015, rodant-la amb el primer ministre liberal d’Ontario, Dalton McGuinty, com a secretari principal seu a partir de 1999, i presentant-lo com una alternativa “positiva”. Un estil que Trudeau reproduiria anys després en la seva campanya.

    En les eleccions d’aquest 2019, Trudeau hi ha arribat amb unes enquestes que el deixen lluny de la majoria absoluta que va aconseguir quatre anys abans. Al desgast per les contradiccions que implica la gestió del poder (més encara en contrast amb les grans expectatives generades), en plena campanya se li va sumar la polèmica per unes oportunes fotografies recuperades per la revista TIME dels temps de Trudeau a la universitat (curs 2000-2001), en una festa de disfresses i amb ell pintat de negre per reproduir a una mena de patge reial. Les acusacions de racisme contra el líder liberal han estat tan furibundes que ha hagut de comparèixer davant els mitjans per fer alguna cosa poc habitual en un màxim mandatari: reconèixer que al seu dia es va equivocar i demanar perdó. Buscant l’empatia, però ja lluny d’aquella imatge idealitzada, gairebé virginal, que havia enamorat a primera vista a una majoria absoluta dels votants canadencs. El gest, però, ha estat ben rebut. I amb Butts al darrere, a qui si Trudeau guanya i pot reeditar govern, segur que reposarà en un càrrec que des que va plegar el seu amic fa més de mig any segueix vacant.

    Pista sobre l’spin doctor de la setmana vinent: Angie.