Per ells, per tu

  • Per ells, per tu

    4compolins

    En Jordi ha muntat la seva pròpia consultora. L’Alejandro és regidor del PSC a Manlleu. En Kevin és el responsable de xarxes de Ciudadanos. En José David ha assessorat la nova vicepresidenta de Colòmbia (a la foto, amb ella i el nou president). Tots ells són alumni del Màster en Comunicació Política i Institucional de la UPF-Barcelona School of Management (Compolin), que va es fa per gent com ells i com tu.

    Aquestes ratlles van dedicades (i són per) a dos públics, principalment:

    1. Els polítics que creuen en la importància de la comunicació i el respecte als votants, en l’exercici de la seva tasca.

    2. Els joves (i no tan joves, que aquí hi cap tothom) que tenen ganes de formar-se (més, si s’escau) en el món de la comunicació estratègica, institucional i política, perquè volen dedicar-s’hi.

    Aquests dos públics principalment són els dos grans motius i els dos grans objectius d’aquest post, així com del Màster Compolin.

    Als uns, als primers, als polítics que creuen i respecten la comunicació i els seus votants: aquí teniu el Màster Compolin per ajudar-vos a créixer i a millorar. I com a mostra, un botó, els joves (i no tan joves) que des de fa ja uns quants anys es formen també al nostre país per mirar de fer de la política una millor corretja de transmissió entre governants i governats.

    A la pel·lícula Los Archivos del Pentágono, recorden aquella frase que diu “els mitjans van ser creats per servir els governats, no els governants”. I bé. Però la comunicació política és més ambivalent. Busca servir tots dos. Però sense el servei als ciutadans perdria el seu sentit totalment. Per tant, als polítics que creuen en el món de la comunicació política i institucional, els diria: gràcies per entendre que això us ajuda a legitimar-vos. Gràcies per posar-vos les piles. Gràcies per formar-vos i per formar els vostres equips.

    I pels qui s’estan plantejant estudiar comunicació política i institucional: la força i l’orgull del Màster Compolin són els alumni que han passat per casa nostra i que ara ja es dediquen com a professionals a la seva gran passió. Si ells ho han fet, vosaltres també podeu fer-ho. El secret està en dedicar-s’hi, en viure-ho amb passió, en no tenir-ne mai prou. Com nosaltres.

    Si decidiu matricular-vos de cara al curs 18-19, ja sabeu que a la UPF-BSM us trobareu com a casa, entre uns quants de la vostra espècie ;)

    Animeu-vos-hi! I ens hi veiem en breu, malaltada compol!

    1. […] La missió que se’m va encomanar fa una mica més d’un any semblava a primera vista, clarament, una d’aquelles “missions impossibles” que rebien els protas d’aquella mítica sèrie dels seixanta (després vindria Tom Cruise amb la saga blockbuster). Però no hi podia dir que no. Per coherència amb allò en què creia i allò que havia defensat fins llavors. Perquè després d’anys estudiant el món de la comunicació política, d’observar-la, a ella i als seus protagonistes, després d’analitzar-la molt, de resseguir-ne les tècniques i conseqüències, era obvi que si em donaven l’oportunitat de treballar-hi des del principal partit del Govern, i a més en un moment clau, a les portes d’una campanya d’un referèndum per la independència, no podia dir que no, a no ser que optés en el pitjor moment per aquell rol d’espectador que Bacon reservava per a les altíssimes esferes. I vaig dir que sí, i n’estic molt content personalment i professional. Una altra cosa és la profunda preocupació que fa temps que tinc, i que encara arrossego, per la situació política del país i les seves conseqüències a curt, a mitjà i a llarg termini. Però d’això no me’n correspon parlar en aquest moment. Tot i que sí que volia destacar que aquest any que sembla que hagi estat molt més temps, per la mà de coses (grosses) que han passat, ha estat un gran aprenentatge personal i professional, del qual tinc clar que la millor part se l’enduran els meus alumnes de la facultat. […]

    Deixa un comentari