Convergència i la granota

  • Convergència i la granota

    Granota

     

    ¿Saben allò de la granota que si la fiques dins d’un pot d’aigua bullent en surt disparada, mentre que si la tens dins d’un pot amb aigua a temperatura bona, però en vas augmentant i augmentant la temperatura lentament, la seva pell s’hi va fent fins que acaba morint ben bullida? A Convergència van ser uns quants els que esperaven una bona escaldada que fes saltar les alarmes de manera definitiva i que mogués a l’acció i al canvi real un partit que el necessita si no és que vol continuar drenant vot en un degoteig que en va desgastant la representació i l’essència del que havia estat.

    Un antic dirigent socialista em comentava fa pocs dies que als convergents els passa una cosa en la línia d’allò que protagonitzava el PSC en els temps «gloriosos» de la convivència forçada entre els «capitans» i el sector catalanista. El seu resum de la situació d’aquell moment era prou explícit: «Els qui tenien collons no tenien idees, i els qui tenien idees no tenien collons». Concloïa que ara a Convergència ha passat (i potser passa) una cosa semblant i per això ningú aposta per una sacsejada real, sigui per por o sigui per incapacitat.

    Amb tot, debat testosterònic a banda, realment el gran problema ha estat massa sovint deixar-se portar per la inèrcia i per anar traient ferro a situacions i resultats adversos que malgrat tot es pensava que serien conjunturals. «El qui dia passa, any empeny, ha fet molt de mal», assumeix un jove quadre local del partit. I d’aquest gènere encara n’hi ha força, ara que molts dipositen les seves grans expectatives (¿úniques?) en el possible ganxo electoral del president Carles Puigdemont.

    Però només amb això és ben clar que no es munta un nou projecte polític d’ampli espectre. L’aposta real i decidida per Puigdemont ha de ser un símptoma, però en absolut l’únic desllorigador per impulsar un nou projecte polític que sàpiga superar la desaparició biològica d’una part important del votant convergent de sempre i que aconsegueixi motivar el votant emergent, la nova generació.

    (Per llegir l’article a EL PERIÓDICO, cliqueu aquí)