A la seva manera

  • A la seva manera

    LCDF - MARTA PASCAL

    Un dubte raonable de fàcil resposta podria ser interrogar-se sobre si d’una designació digital per part d’un líder sortint es pot forjar un lideratge fort, amb recorregut i opcions d’èxit. La resposta és sí. I si no ho veuen clar, atenguin només a dos exemples: Mariano Rajoy i Artur Mas. Potser no tenen tots aquests atributs que acabo d’apuntar. Per a molts no, per a molts altres sí, però en tot cas és evident que malgrat ser designats i tutelats en un principi pel seu antecessor, han manat durant anys en els seus respectius partits. I manar, en algun cas, sobretot en el de Mas, ha anat força annex al concepte de liderar. Però aquest origen de lideratge cada vegada ho té més complicat per quallar, i d’aquí l’èxit de l’operació Marta Pascal.

    Ho ha fet a la seva manera, com cantava Frank Sinatra, i el seu ascens ha agafat per sopresa el més pintat. No a ella, que fa temps que es prepara, no només acadèmicament i políticament, sinó sabent de la importància que té en política el com, i treballant-hi, i recorrent al bon i discret consell de bons coneixedors, entre bambolines, de l’estratègia i de la comunicació de la política. Pascal és jove, però ha sabut recórrer a veterans del ram. Va saber aprofitar el seu pas per Ensenyament en temps d’Irene Rigau, i no només ho dic per la defensa que d’ella en fa l’exconsellera. Igual com David Bonvehí, «un cervell ordinador», ha tingut com una mena de pare polític en Jordi Turull, a qui ara ha descavalcat de l’opció de liderar el nou PDC, amb la mateixa feina sistemàtica, pulcra i de formigueta que el portaveu parlamentari del grup de Junts Pel Sí li ha ensenyat a practicar durant anys.

    El més que previsible tàndem guanyador en la tria de direcció que es farà al PDC en una setmana ha sabut tirar d’equip renovador, però sobretot, que és allò que importa a l’hora d’aspirar a liderar en els temps que corrent, ho ha fet a la seva manera. Passant dels pares. Les pressions que ha rebut aquesta setmana Pascal de totes bandes han estat molt fortes, i ha sabut dir no a gent de molt de pes, a nivell institucional i de partit.

    No ha volgut quotes. La nova direcció demòcrata, si la vota la base, serà la que ella ha volgut muntar, no la de Mas ni la de Carles Puigdemont, tot i que està clar que entre ells dos l’actual president hi connecta i hi ha sabut impulsar més gent en sintonia, no només municipalista, sinó també generacional i en la clau de canvi que ell representa. El de Pascal, en aquest sentit, és un triomf també de Puigdemont. Amb ella fent a la seva manera al partit, ell tindrà l’opció de poder prémer l’accelerador per fer-ho encara més al Govern.

    (Per llegir l’article a EL PERIÓDICO, cliqueu aquí)